Swab 2025: art en xarxa

Swab Barcelona prepara una nova edició amb alguns canvis destacables. La fira, que fa anys que ocupa un lloc reconegut dins el calendari de l’art contemporani, fa un gir intern i extern amb la incorporació de Carolina Díez-Cascón com a nova directora. Amb aquest relleu, Swab busca tornar als seus orígens, posant èmfasi en les pràctiques emergents i en propostes que no sempre troben espai dins els circuits més convencionals. La intenció és clara: reforçar la funció de la fira com a punt de trobada per a iniciatives independents, col·laboratives i amb voluntat transformadora.

Del 2 al 5 d’octubre de 2025, Swab celebrarà la seva 18a edició i des de l’organització plantegen aquesta edició com un moment de transició, inspirant-se en la idea del solstici i en la simbologia de l’any de la serp per parlar de canvi, de renovació i d’obertura a noves formes de fer. El programa d’enguany aposta per formats que parteixen de la solidaritat, l’autogestió i la cooperació, sense perdre de vista el valor públic i comunitari de l’art.

© Natasha Burton, Outhouse gallery. MyFaF

Una de les propostes destacades és Polar and Tropic, un eix curatorial que reuneix tretze espais de la regió nòrdica i del sud-est asiàtic. Són projectes liderats per artistes, comissàries i col·lectius que treballen des de l’arrelament local, la creació de xarxes i l’experimentació, i que comparteixen una mirada crítica sobre els sistemes vigents. També es podrà veure un cicle de vídeo, una estació de ràdio, una secció editorial i una zona oberta per a tallers i xerrades, comissariada per Tenthaus, Jatiwangi art Factory i Bunga Siagian. A tot això s’hi suma una col·laboració amb Club9, que aportarà una línia més performativa a la programació.

Un altre focus important serà Vortex, una evolució del conegut programa Emerging LATAM, que connectarà projectes joves de Llatinoamèrica amb el teixit artístic local. Aquest espai, ideat per Santiago Gasquet i Lena Solà Nogué, proposa un diàleg horitzontal entre contextos distants però amb interessos comuns, explorant noves formes de sostenibilitat i comissariat compartit. A més, tindrà un espai dedicat al pensament crític, en sintonia amb la ràdio de la fira i les activitats públiques.

© Pachinko, Polar and Tropic

Pel que fa al programa SOLO, es treballarà des del format de solo show però posant l’accent en l’autoria col·lectiva i els espais autogestionats. En paraules dels organitzadors, “una sola veu pot ser també una veu plural”, i és a partir d’aquesta idea que es volen establir vincles estables entre projectes independents europeus. La Fundació Vila Casas hi dona suport per impulsar noves col·laboracions i projectes en xarxa.

La fira manté també els seus formats de convocatòria oberta. D’una banda, el Programa General, que enguany integra les anteriors seccions General, Emerging i Seed per reflectir una escena en què cada cop és més difícil separar el que és emergent del que ja està consolidat. Aquesta fusió permet visibilitzar iniciatives que barregen experimentació artística amb estratègies de mercat. De l’altra, el programa MyFAF (My First Art Fair) dona suport a tres galeries amb menys de dos anys de trajectòria, oferint-los un primer accés al circuit internacional i l’oportunitat de presentar una proposta amb veu pròpia.

© Ikram Abdulkadir, Fluxia 2. Polar and Tropic

També s’ha reforçat el vincle amb l’escena local. En aquest sentit, Swab obre una col·laboració amb Art Barcelona a través de la seva iniciativa Art Nou, que premia una galeria emergent perquè formi part de la fira. A més, el programa IN/OUT connectarà les propostes de la fira amb l’espai urbà de Barcelona mitjançant exposicions paral·leles, performances, trobades i visites, afavorint una continuïtat entre el que passa dins el recinte i allò que s’activa fora d’ell.

Finalment, l’edició d’aquest any vol ampliar la dimensió pública de la fira i el seu compromís amb el debat. Per això, es programaran xerrades i activitats amb institucions com Index i la Delfina Foundation, així com amb artistes, col·leccionistes i professionals del sector. La idea és generar espais de conversa sobre les pràctiques actuals, el col·leccionisme, la construcció de xarxes i els reptes d’un escenari global cada cop més inestable.

© Camille Benbournane, BAM Projects. Solo Show