Exposicions
Fabular paisatges: repensar el museu com a espai de diàleg i disputa
Un qüestionament dels relats hegemònics i una proposta de noves formes d’habitar i deshabitar la institució museística.
El museu ha deixat de ser un espai passiu dedicat únicament a la conservació d’objectes per esdevenir un agent actiu en la construcció i revisió de narratives culturals. Aquesta idea és la que inspira Fabular paisatges, una exposició comissariada per Manuel Borja-Villel, Lluís Alexandre Casanovas Blanco i Beatriz Martínez Hijazo, que té lloc entre el Palau Moja i el Palau Victòria Eugènia de Barcelona, dins el marc del projecte Museu Habitat. La mostra proposa una lectura crítica del museu com a institució que ha vehiculat discursos de poder, construït relats hegemònics i silenciat altres formes de coneixement. En particular, qüestiona el llegat del museu enciclopèdic —aquest model que, des de la modernitat, ha classificat les cultures sota criteris estètics, científics o nacionals— i revisa els fonaments sobre els quals s’ha erigit la seva autoritat.
A Catalunya, aquest tipus de museu va prendre forma en un context marcat per la industrialització i pel desig d’una burgesia emergent de legitimar-se culturalment. En aquest marc, el paisatge, juntament amb el retrat i la pintura d’història, va esdevenir una categoria privilegiada. Però el paisatge no és una forma d’expressió neutral: és una construcció cultural que separa el subjecte que observa del territori representat i que sovint actua com a metàfora d’un espai conquerit, explotat o domesticat.
L’exposició, que es podrà visitar fins al 5 d'octubre, no pretén ser una mera successió d’obres, sinó que vol repensar el paper del museu en una societat en constant canvi que reclama revisar com s’explica la història, qui ho fa i des d’on. En aquest sentit, planteja la necessitat d’una mirada descolonial que vagi més enllà del retorn físic d’obres espoliades. Com podem escoltar avui les veus esborrades per les polítiques de representació? Com avançar cap a formes de reparació simbòlica i política? Aquestes preguntes travessen el relat expositiu i obren la porta a imaginar noves formes de fabular: rebutjant la distribució colonial del món, reivindicant identitats i mobilitats transnacionals, i qüestionant activament les estructures de poder que habiten dins el museu.
El recorregut es desplega en dos espais diferenciats: al Palau Victòria Eugènia, les peces conviden a reflexionar sobre les grans exposicions internacionals i la manera com han ordenat el coneixement, així com sobre temes de paisatge, desplaçament i identitat. Al Palau Moja, en canvi, la mirada se centra en les idees de monument, espai públic i memòria.
La mostra s’ha gestat a partir d’un procés de debat i construcció compartida iniciat el novembre de 2024 durant les jornades Museu Habitat. Tal com assenyala l’equip curatorial, “la idea ha sigut crear un instrument, un lloc on es puguin debatre elements relacionats amb com es fan els relats, com es fa la història, com ens governem des d’un altre punt de vista”.
Entre els artistes que participen hi ha noms com l’Associació de Dones Adrianes del Barri de La Mina, Efrén Álvarez, Paula Artés, Ariella Aïsha Azoulay, Sammy Baloji, David Bestué, Ahmed i Touda Bouanani, Claudia Claremi, Domènec, Lucía Egaña, El Palomar, Lola Lasurt, Antoni Muntadas, Carlos Pazos, Jorge Ribalta, Eulàlia Rovira, Adrian Schindler, Ceija Stojka i Oriol Vilanova, entre molts altres, demostrant una clara aposta per la pluralitat de mirades i procedències.
En definitiva, es tracta d'endinsar-se en un espai que vol fer pensar, que posa en diàleg obres, contextos i relats, on el museu deixa de ser un lloc de veritats inqüestionables per esdevenir un terreny de disputa on les friccions es fan visibles i el relat es desmunta per tornar-se a construir col·lectivament. “L’exposició és com una coreografia”, explica Borja-Villel, “i les relacions entre les obres generen elements que obren camins i espais inesperats”.
Et poden
Interessar
...
