Durant molts anys, la façana posterior de la Casa Batlló ha estat eclipsada per la seva imponent façana principal que mira al passeig de Gràcia. Però ara, aquest costat més discret de l’edifici ha tornat a brillar gràcies a un procés de restauració que ha permès recuperar el color negre original que Gaudí li havia donat. Aquest to fosc, que durant dècades havia quedat amagat sota una capa de pintura color crema, torna a mostrar-se després d’una intervenció que no només ha posat en valor l’estètica, sinó també el rigor documental.
El projecte, dirigit per l’arquitecte Xavier Villanueva —vinculat a la Casa Batlló des de fa més de vint anys— ha estat el primer que ha abordat de manera global aquesta part de l’edifici. Segons Villanueva, “hem recuperat una imatge de la façana, que, si no és la del 1906, és la més pròxima”, i afegeix que s’ha actuat “amb criteris científics i gràcies a una base documental extensa”. També s’han restaurat altres elements originals, com ara el caragolat de ferro i les reixes dels balcons, que tornen a lluir en blanc de plom, el color original.
Abans i després de la restauració. © Casa Batlló
Els treballs, que han comptat amb la participació d’una quarantena de tècnics i especialistes, han tingut un pressupost de 3,5 milions d’euros i s’han allargat diversos mesos. Durant aquest temps, s’han eliminat les intervencions que es van fer durant les dècades dels cinquanta i noranta, centrades més en reparacions que no pas en una recuperació fidel. També s’ha treballat en el pati de la Planta Noble, un espai situat al costat del menjador, pensat originalment com un refugi tranquil per a la família Batlló. Aquí s’han tornat a col·locar jardineres i una pèrgola de bruc en forma de paràbola, elements que s’havien perdut amb el pas del temps.
Un dels detalls més laboriosos ha estat la restitució del paviment del pati, compost per 85.000 peces de mosaic Nolla, que s’ha refet seguint les tècniques artesanals de principis del segle XX. Paral·lelament, s’han restaurat les reixes, portes, parets i decoracions fetes amb trencadís i estuc. Es tracta d’una actuació que culmina la restauració més àmplia que s’ha fet mai a la Casa Batlló. Segons Villanueva, hi ha una connexió subtil entre aquesta façana posterior i la principal, més enllà de les diferències aparents. “Els colors i la reinterpretació o la incorporació de la natura en l’arquitectura” són punts de contacte entre ambdues cares de l’edifici. A la principal hi predomina l’aigua i el moviment; en canvi, a la posterior es deixa veure més el vincle amb el món vegetal.
Abans i després de la restauració. © Casa Batlló
Aquest projecte coincideix amb el 20è aniversari de la declaració de la Casa Batlló com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. La restauració s’ha dut a terme tant a l’edifici com en diversos tallers artesanals, mantenint viu l’esperit original de l’obra però aplicant eines actuals, com la fotogrametria o l’escaneig 3D, per assegurar-ne la precisió. Tot plegat, es tracta d’una descoberta que, després de més d’un segle, dona una nova lectura a una de les obres més emblemàtiques de Gaudí.