Notícies
El CoNCA situa les persones al centre per repensar la política cultural
L’informe del 2024 assenyala els reptes del sector cultural i planteja propostes per garantir condicions més justes, sostenibles i representatives.
El CoNCA ha tornat a posar sobre la taula un debat necessari: el paper de les persones dins el sistema cultural. Amb l’últim informe sobre l’estat de la cultura i les arts a Catalunya, l’organisme reclama que les polítiques públiques deixin de girar entorn d’estructures i pressupostos i se centrin a garantir drets concrets per als qui viuen —i sobreviuen— dins l’àmbit cultural.
Un dels punts destacats d’aquest any és la publicació dels resultats d’una enquesta sobre les condicions laborals d’artistes, creadors i professionals de la cultura, amb la participació de més de 1.200 persones. Segons les dades, un 40% han de compaginar diverses feines per poder sostenir-se econòmicament, només un 35% superen el salari mitjà i gairebé una quarta part no arriba ni al salari mínim. També es posa en evidència la desigualtat de gènere, la baixa afiliació sindical, les dificultats per accedir a formació, i una manca de reconeixement generalitzada. L’informe recull que només un 10% dels participants estan sindicats, cosa que, segons el CoNCA, contribueix a perpetuar una precarietat que es fa crònica.
Presentat ahir 16 de juny al Parlament de Catalunya i amb una sessió oberta al públic avui a la tarda al Museu Picasso de Barcelona, l’informe també fa balanç de la situació general del sector. S’hi constata una recuperació del públic i un augment de la facturació en diverses àrees culturals. En termes econòmics, la despesa pública en cultura l’any 2024 ha arribat als 1.458 milions d’euros, amb una mitjana de 182 euros per habitant, la xifra més elevada registrada fins ara. Tot i aquest increment, el CoNCA insisteix que cal garantir una millora real de les condicions de vida de les persones que fan possible aquesta cultura.
Margarida Troguet, de l'informe a la Margarida Troguet, presidenta del CoNCA, entrega l’informe a la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, acompanyada dels altres membres del plenari.
Entre les recomanacions que proposa el Plenari, hi ha la implementació efectiva de la Llei de drets culturals, l’aprovació dels seus reglaments i una dotació econòmica concreta per fer-ho realitat. També s’apunta la necessitat de promoure la igualtat i la conciliació, reforçar la presència del català a l’entorn digital i audiovisual, i revisar els models de col·laboració publicoprivada, especialment en aquells casos que afecten serveis bàsics com biblioteques o centres cívics.
Pel que fa a l’educació, el document remarca la importància de treballar estretament amb les escoles per apropar les arts a l’aula. Es valora positivament el Programa per a la millora de la presència de les arts i la cultura en l’educació, que parteix del compromís adquirit durant el 1r Fòrum de les Arts a l’Educació. El CoNCA considera que cal anar més enllà i incorporar les arts com a eina pedagògica transversal, formar els docents i establir aliances amb les entitats culturals del territori.
També s’inclouen propostes per fer que la diversitat no sigui només una declaració d’intencions. S’hi destaca la necessitat d’obrir la porta a col·lectius que sovint han quedat fora del relat cultural dominant i de reflectir aquesta pluralitat a través de continguts, formacions i accions concretes. En paraules del mateix Plenari: “Sense dignitat laboral no hi pot haver un sistema cultural just, inclusiu ni transformador”.
Finalment, l’informe demana menys traves burocràtiques i més estabilitat per als projectes culturals de llarg recorregut. Entre altres punts, proposa un finançament plurianual i més coordinació entre administracions. També es demana consolidar l’Observatori de la Cultura amb recursos i col·laboracions amb universitats i entitats especialitzades per millorar l’anàlisi i el seguiment del sector.
En resum, l’informe del CoNCA aporta dades, context i propostes sobre una realitat que el sector cultural fa temps que denuncia. Ho fa posant en primer pla qüestions com la millora de les condicions laborals, l’equitat d’accés i l’eficiència de les polítiques públiques, amb l’objectiu de construir un sistema cultural més sòlid, plural i equilibrat.
Et poden
Interessar
...
