El Museu d’Art de Girona presenta avui una nova proposta que convida a pensar sobre el vincle entre allò que sentim i com ho representem. Sota el títol Sentir/Expressar, l’exposició reuneix el treball de quatre artistes —Ricard Aymar, Francesca Riu, Tura Sanglas i Jordi Tolosa— que, a través de formats diversos com la instal·lació, el dibuix, l’escultura o el tèxtil, ofereixen perspectives personals sobre emocions com la tristesa, la por o l’esperança. El projecte, comissariat per Fina Duran i Mercè Pomer, s’articula com una invitació a reconèixer allò que sentim, a posar-hi paraules, formes o gestos, i a entendre que, malgrat ser vivències personals, les emocions també tenen una dimensió col·lectiva.
Llàgrima, Ricard Aymar (2008)
La mostra es pot visitar fins al 2 de novembre, i després viatjarà a altres espais culturals: Can Manyé, a Alella; la Fundació Palau, a Caldes d’Estrac; i el Museu d’Art de Cerdanyola. A cada etapa, s’estableix un vincle amb una peça patrimonial del lloc, que serveix com a punt de partida per a una de les obres produïdes especialment per a l’ocasió. Ricard Aymar parteix del poema Ombra d’Anna, de Josep Palau i Fabre, per indagar en la pèrdua (Fundació Palau); Francesca Riu dialoga amb El nen i l’estel, de Marian Espinal Armengol, i reflexiona sobre l’esperança (Museu d’Art de Cerdanyola); Tura Sanglas s’inspira en un capitell romànic del Museu d’Art de Girona i s’interroga sobre les maneres de mirar i veure; i Jordi Tolosa interpreta la Riera Fosca d’Alella, una imatge de la geografia de l’entorn d’Alella que connecta la terra i el mar (Centre d’Art i Creació Can Manyé). A més, aquesta esdevé una metàfora.
Un dels fils conductors de la proposta és, per tant, la voluntat d’establir un diàleg entre la creació contemporània i el patrimoni artístic dels espais que acullen la mostra. Aquest encreuament de temps i sensibilitats posa en relleu com determinades emocions han estat representades al llarg de la història de formes diverses, i convida a mirar-les des de perspectives noves.
Encaix, Tura Sanglas (2024)
Amb aquest recorregut, la mostra defensa la necessitat de posar les emocions al centre com una part fonamental de la nostra manera d’estar al món. Són respostes que neixen de situacions viscudes o imaginades, que poden evolucionar, transformar-se i adoptar formes molt diferents segons el moment o la mirada. I alhora, Sentir/Expressar planteja que, malgrat que les emocions sovint neixen d’experiències personals com l’amor, la passió o el desig, aquestes no deixen de tenir una dimensió compartida, ja que interaccionen amb l’entorn i amb les altres persones. És en aquest diàleg entre l’individu i el col·lectiu, entre el que sentim i el que expressem, on l’art es converteix en una eina de transmissió i de reflexió.
Esperança, Francesca Riu (2025)