Exposicions
Carlos Pazos torna a mirar-se
ADN Galeria acull una exposició que revisita cinc dècades d’autorepresentació i ironia, on l’artista qüestiona la construcció de la pròpia imatge.
Carlos Pazos (Barcelona, 1949) torna a ADN Galeria amb una exposició que revisita, qüestiona i continua una de les seves línies de treball més reconegudes, la manipulació de la pròpia imatge com a terreny d’experimentació. L’exposició, amb el títol Y lo peor, sucedía siempre en los sueños, s’emmarca dins d’un recorregut que comença fa cinc dècades, quan l’artista va decidir convertir-se en objecte i subjecte del seu art. Aprofitant el cinquantè aniversari del projecte Voy a hacer de mí una estrella, la mostra reuneix peces que reformulen la imatge pròpia com a construcció, com a ficció i com a estratègia artística, pero des d’una nova perspectiva, més desenganyada, sense perdre el to irònic però amb més consciència del pas del temps.
Voy a hacer de mí una estrella, Carlos Pazos (1975)
Com ja és habitual en la seva trajectòria, Pazos parteix del joc narcisista amb la pròpia imatge per posar en qüestió la representació i l’autenticitat. A la nova sèrie Más cornadas da el arte (2025), realitzada amb el fotògraf Roberto Ruiz, apareix en quatre retrats verticals que funcionen com a resposta desencantada a la seva icònica sèrie. En comptes de projectar la figura d’una estrella en construcció, aquests retrats transmeten la càrrega d’un paper que s’arrossega, un cert desgast, una mena de micro-resistència al pas del temps a la qual sembla estar condemnat qualsevol personatge que va voler ser icona pop.
Voy a hacer de mí una estrella, Carlos Pazos (1975). Cortesia de l’artista i ADN Galeria
També es presenta una nova versió de Voy a hacer de mi una estrella (1975), ara en forma d’impressió única que reuneix totes les imatges de la sèrie original. L’exposició es completa amb altres peces que mantenen aquest diàleg entre ficció i identitat. És el cas de Robados, una obra que mostra un Carlos Pazos molt diferent del que controla la seva imatge. Aquí el veiem més exposa i més vulnerable. Dins la mostra, trobem també dues peces recents, De l’Ego (2023) i la seva evolució Abrillantando el Ego (2025). La primera està feta amb peces de construcció de LEGO i la segona en metall. A més, s’hi pot veure per primer cop En busca del tiempo perdido 1: Scoubidou (1976), un vídeo on l’artista apareix jugant amb un fil de plàstic de colors. Aquesta peça, coetània de la seva sèrie sobre l’estrella, inèdita fins ara, evoca certa actitud infantil, un flirteig amb el temps que passa i el desig de suspendre’l.
Robados, Carlos Pazos (2008). Cortesia de l’artista i ADN Galeria
L’exposició, que es podrà visitar fins al 23 d’agost, convida a continuar explorant el gest de representar-se i a qüestionar la realitat que s’amaga rere les imatges. Pazos no pretén definir una identitat, sinó posar en crisi les formes de construir-la, oferint fragments, disfresses, contradiccions i una mirada que ha anat mutant amb el temps.
De l’Ego, Carlos Pazos (2023). Cortesia de l’artista i ADN Galeria
Et poden
Interessar
...
