Exposicions
Esther Ferrando i els laberints de la memòria
Una exploració, amb poesia i crítica, dels relats oblidats a Les Golfes de Casa Canals.
Ester Ferrando presenta Inventar_iar. La vida que no passa a Les Golfes de Casa Canals del Mèdol, una proposta que ens convida a redescobrir —i posar en dubte— els relats del passat que creiem nostres. L’artista obre el magatzem de Casa Canals i ens guia pels seus passadissos per habitar els laberints de la memòria, pròpia o aliena, personal o col·lectiva, tot apropiant-se dels trastos dels altres, relats de segona mà que es barregen amb els seus, amb els nostres. Amb una mirada poètica i crítica, Ferrando rescata vides materials abandonades, objectes condemnats a la foscor que tornen a emergir carregats de sentit —o d’ambigüitat—, tot recordant-nos que rememorar no sempre és revelar, sinó també il·luminar i enfosquir alhora. La mostra, comissariada per Joana Hurtado Matheu, es podrà visitar fins al 24 d’agost.
'Inventar_iar. La vida que no passa', Esther Ferrando. © Vilaniu Comunicació
Llicenciada en belles arts, Ferrando té una àmplia trajectòria, amb una obra consolidada de caràcter molt personal. La major part dels seus treballs són instal·lacions, en les quals utilitza els més diversos materials: vidre, ferro, acer inoxidable, resines, alabastre, etc., que sol combinar amb projeccions d’imatges i elements sonors. Des d’un bon començament hi ha dos elements que en la seva trajectòria han tingut una presència constant: l’aigua i la llum. El primer, en part lligat a la seva memòria, als seus records, a la seva quotidianitat, les dutxes diàries, o els llibrells de llautó de la seva infantesa. D’altra banda, l’aigua en la seva producció està unida a un cert caràcter ritual, que comunica a l’espectador una sensació de silenci, de purificació. La llum pren també un caràcter protagonista, combinada de manera magistral, en principi amb les boles de vidre transparent en els llibrells de llautó, posteriorment transmutats en grans banyeres de polièster que la deixen traslluir. Així, el joc que s’estableix amb la combinació d’aquests elements —aigua, vidre, llum, reflexos, transparències— aconsegueix crear un magnífic efecte plàstic, carregat de poesia. Aquesta combinació d’elements dota moltes vegades els espais en els quals s’exposa d’un caràcter especial, de vegades quasi sagrat. Tal com assenyala l’artista, les seves propostes han estat pensades per a un espai específic, una característica pròpia de les instal·lacions, que a causa de la seva singularitat acaben per configurar l’obra. La seva darrera exposició al Centre de Lectura de Reus, Segueix el camí de les rajoles daurades, ha representat un canvi significatiu en el seu procés creatiu. L’artista ens presentava al mig de la sala una escala de vuit metres lineals realitzada amb fibra de vidre que deixava traslluir la llum daurada, una escala que no conduïa enlloc, amb la qual cosa aconseguia un efecte molt ric, tan visual com en lectures associades al simbolisme de la llum daurada i de l’escala que trobem en moltes cultures de la terra.
Segueix el camí de les rajoles daurades, Esther Ferrando. Centre de Lectura de Reus
Et poden
Interessar
...
