La Ruta del Arte BBK, una iniciativa del Museu de Belles Arts de Bilbao activa des de fa cinc anys, pretén apropar l’art a la ciutadania traient-lo de l’espai museístic i situant-lo en llocs inesperats, alhora que dona visibilitat a obres de la col·lecció sovint poc conegudes. Es tracta d’una exposició itinerant que trasllada el patrimoni del museu a l'espai públic mitjançant un dispositiu mòbil format per panells de gran qualitat que reprodueixen les obres, acompanyades de textos explicatius en euskera, castellà i anglès, accessibles també a través d’un codi QR. En aquesta sisena edició, el fil conductor són les històries que han inspirat artistes de diferents èpoques i estils, des de l’Antiguitat fins als nostres dies. Amb el lema Històries, i sota el comissariat de José Luis Merino Gorospe, conservador d’Art Antic del museu, es presenta una selecció de 38 peces que aborden temes com els mites, la fe, la literatura, la memòria o la identitat, i que recorren tècniques tan diverses com la pintura, l’escultura, la fotografia, el vídeo, el collage i el cartell.
Sacrificio II, Idoia Montón (2021). Adquirit pel Museu de Belles arts de Bilbao
Entre les obres seleccionades hi trobem interpretacions de mites clàssics, com els de Lucrècia i Europa, que van inspirar al segle XVI pintors com Lucas Cranach el Vell i Martin de Vos. Tots dos van optar per representar escenes de gran bellesa formal evitant els moments més durs dels relats originals. Altres peces ens connecten amb una mirada més romàntica del món antic, com les ruïnes del temple d’Apol·lo a Corint pintades per Isabel Baquedano als anys setanta, o l’evocació d’un fris assiri que Idoia Montón va crear després d’un viatge al Kurdistan el 2019.
La Bíblia, com era d’esperar, hi té un pes destacat. Des d’Eva representada per Francisco Durrio en un medalló ceràmic de començaments del segle XX, fins a la narració de Noè en una pintura del romànic català. També hi són presents figures com Judit i Holofernes, Sansó i Dalila, Lot i les seves filles o Moisès, amb obres de pintors com Orazio Gentileschi, José Echenagusía o Francisco Gutiérrez Cabello. En alguns casos, l’interès recau en les tensions familiars o en la representació del poder, i en d’altres, en l’expressió de la fe i el sacrifici, com veiem en les interpretacions d’Isaac o de Job.
Escena en el templo de Apolo en Corinto, Isabel Baquedano (1980). Donació de Mayte Baquedano
El recorregut inclou també retrats de sants que van assolir gran popularitat, com Santa Caterina d’Alexandria, pintada per Sofonisba Anguissola, o Sant Sebastià, revisitat amb tocs de cultura pop per Andrés Nagel. Dones com Cleopatra o Joana d’Arc, i fins i tot icones modernes com Marilyn Monroe, també formen part d’aquest imaginari col·lectiu que l’art ha anat alimentant al llarg dels segles.
L’exposició, que es podrà visitar fins al 7 de juliol, també posa el focus en l’impacte de la literatura i la música en la creació visual. És el cas de Tristany i Isolda (La mort), on Rogelio de Egusquiza mostra la seva fascinació per l’òpera de Wagner, o d’Idil·li a Arratia, obra d’Anselmo Guinea influïda pels relats de l’escriptor Antonio Trueba. Finalment, la proposta inclou obres més actuals on la narrativa neix de l’experiència personal. Artistes com Ana Laura Aláez i Itziar Okariz utilitzen la mateixa imatge per explorar qüestions íntimes, mostrant com la història també pot ser un exercici d’introspecció.
89019, Andrés Nagel (1989). © Andrés Nagel / Derwald Nagel, VEGAP, Bilbao, 2025