Amb el títol Al regne de Faixó, la Fundació Valvi obre les portes a una exposició que suposa el retorn esperat d’un artista fonamental de l’abstracció catalana. Vint-i-quatre anys després de la seva darrera aparició a la ciutat, Girona torna a acollir l’univers pictòric de Jaume Faixó (1952–1998). La mostra s’inaugura avui dimarts 6 de maig a les 19 h, amb la presentació a càrrec de Jaume Fàbrega, i s’allargarà fins al 21 de juny.
L’exposició és una mirada retrospectiva i necessària a una trajectòria singular que, malgrat haver estat reconeguda en vida, ha quedat sovint al marge del relat institucional. En aquest sentit, la col·laboració amb el galerista Richard Vanderaa —implicat en la recuperació d’autories oblidades— s’alinea plenament amb la missió de la Fundació Valvi de rescatar figures essencials per entendre la nostra cultura visual contemporània.
Trencament, Jaume Faixó (1991)
El recorregut expositiu posa especial atenció en la producció dels anys vuitanta, etapa en què Faixó desplega un llenguatge depurat, basat en una geometria austera, construïda amb blancs i negres que es troben en una tensió silenciosa i profunda. A banda d’aquest període, la mostra també incorpora obres d’altres moments creatius, revelant la seva constància experimental i la seva fidelitat a una veu pròpia, deslligada de tendències o convencions.
Sense títol, Jaume Faixó (1972)
Faixó era un artista metòdic, d’una lentitud deliberada. El seu procés pictòric s’acostava al gest escultòric, sovint cobria el paper amb capes de negre i, amb eines manuals, “extreia” la llum, generant formes que semblen emergir de la foscor o desaparèixer-hi. Aquesta manera de fer li permetia crear atmosferes denses i enigmàtiques, carregades d’una espiritualitat continguda. Com destaca Alfonso de la Torre, autor del text del catàleg i una de les veus més reconegudes en l’estudi de l’art abstracte a l’Estat, la seva obra és “un elogi de la lentitud” i una indagació sobre l'invisible.
Sense títol, Jaume Faixó (1978)
Els qui van coincidir amb ell, com el poeta Josep M. Creus Dalgà, el recorden apassionat pel dibuix, enamorat dels materials i molt vinculat al moment de transformació cultural que va viure Girona durant la Transició. Va formar part de l’Assemblea d’Artistes i es va mantenir fidel a una radicalitat silenciosa que, potser per això, va quedar incomprès en el seu temps. Malgrat això, la seva obra va tenir reconeixement internacional: el Premi Joan Miró de 1981 li va atorgar una menció destacada, i avui forma part dels fons de la Fundació Juan March.
Al regne de Faixó és, per tant, un acte de restitució simbòlica i poètica, una proposta que convida a descobrir —o redescobrir— un creador que va fer de la pintura una manera de pensar i sentir el món.
Sense títol, Jaume Faixó (1973)