Exposicions
Ñaco Fabré: profunditat i limit
Una nova sèrie d’obres que exploren el límit entre l’abstracció i la contemplació.
Ñaco Fabré (Palma, 1965) arriba a l’Espai Cor de l’Ajuntament de Palma amb una nova proposta que posa el focus en la senzillesa formal i la força visual. L’artista mallorquí reuneix un conjunt d’obres mai mostrades fins ara, on el dibuix es fa net i el color, precís.
El resultat són unes peces que, sense grans artificis, transmeten una sensació d’harmonia i de pausa. Entre aquestes, destaca Construcció sobre l’horitzó, una obra que Fabré incorpora com a gest clar a favor de la pintura com a forma de pensament viu. Aquesta inclusió no és només un pont amb el passat, sinó també una manera de situar la seva pràctica dins els debats que travessen el món contemporani. En paraules del mateix artista: “la reflexió sobre el temps i l’espai, el fons i la forma, la figura i el paisatge, condueix a imaginar la immensitat. Un lloc / no-lloc, on és possible establir la relació entre la infinitud i el dibuix precís que delimita l’aparició de les formes. Des del pensament poètic es pot abastar la totalitat de la distància i, alhora, assimilar la realitat de l’instant: una narrativa que sosté la circumstància de tota existència”.
Ñaco Fabré fa més de tres dècades que manté una presència constant en el panorama artístic. El seu recorregut inclou exposicions a les Illes Balears, Catalunya, Madrid i també a ciutats com Berlín, Londres, París o Brussel·les. Algunes de les seves cites més destacades han estat la retrospectiva al Casal Solleric el 2012, la mostra Univers de paper a la Fundació Sa Nostra el 2019 o Donar a veure, presentada al Col·legi d’Arquitectes. La seva obra ha viatjat amb el projecte ISLEART, exposant-se a capitals europees com Roma i Berlín. Les seves obres formen part de col·leccions com les de la Fundació “la Caixa”, Es Baluard, la Fundació Sa Nostra o el Museu d’Art Contemporani de Pamplona. Tot i que la seva obra s’ha vinculat sovint a l’abstracció geomètrica, l’interès per la relació entre pintura i naturalesa hi és constant, sempre des d’un enfocament tranquil i meditat.
La dimensión de la ausencia (in memoriam a Olivier Winckler), Ñaco Fabré (2023)
Et poden
Interessar
...
