Els Premis ACCA tornen a reconèixer les aportacions més destacades a l'art contemporani català

L’Auditori Meier del MACBA va acollir ahir, 24 d’abril, el lliurament de la 41a edició dels Premis de l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA), una cita anual per reconèixer les aportacions més destacades en sis àmbits diferents de la pràctica i el pensament artístic contemporani. Cal recordar que els Premis ACCA són els guardons dedicats a les arts visuals més antics de Catalunya, una trajectòria que no només els confereix prestigi, sinó que també parla del seu compromís històric amb la defensa i la difusió de la creació artística al país.

Els premis, que parteixen d’una selecció de trenta candidatures proposades per una comissió d’experts, van ser decidits per votació entre els membres de l’ACCA —professionals de la crítica, el comissariat i la recerca artística de tot el territori català.

Pel que fa al primer premi de l’acte, el corresponent a la Crítica d’Art, va ser atorgat a Susanna Portell per la seva tasca com a historiadora i crítica a la revista L’Avenç. El jurat en va destacar la capacitat per transmetre els projectes expositius amb una mirada profundament documentada i sensible, allunyada del formalisme acadèmic i compromesa amb una escriptura íntima i carregada de vivència personal. Portell ha estat escollida entre un grup de nominats com Carolina Ciuti, directora de la revista digital exibart i col·laboradora habitual de La Maleta de Portbou; Martí Peran, professor i autor del llibre El idiota; Assumpta Rosés, crítica i directora de la revista Artiga; i Andrea Soto Calderón, filòsofa i professora especialitzada en art i estètica.

Susanna Portell. © Andreu Puig

En la categoria de recerca, el projecte Heliofília de Lola Lasurt va resultar guanyador gràcies a la seva sofisticació conceptual i la manera delicada com activa la memòria d’un espai emblemàtic com La Ricarda a través d’una integració subtil d’art, arquitectura i experiència sensorial. Lasurt competia amb propostes literàries i assagístiques com El radar americà de Vicenç Altaió, publicat per Galàxia Gutenberg; Elsa von Freytag-Loringhoven, de Joana Masó i Éric Fassin, editat per Arcàdia; Desbordar el espejo, obra de Joan Fontcuberta també a Galàxia Gutenberg; i Pedro Mañach, primer marchante de Picasso, de Rafael Inglada i Mariàngels Fondevila, editat per SD Edicions.

Heliofilia, 2024 © Lola Lasurt. Foto © Manifesta 15 / Ivan Erofeev

El Premi al Comissariat d’Art Contemporani va reconèixer la tasca de Teresa Grandas per l’exposició Mari Chordà... i moltes altres coses, presentada al Museu d’Art Modern de Tarragona i posteriorment al MACBA. Aquesta exposició suposa una reivindicació imprescindible d’una artista, poeta i activista que, malgrat la seva trajectòria significativa, ha estat massa sovint relegada dels grans relats. A més, es va destacar la col·laboració poc habitual entre un museu del territori i una institució metropolitana. La decisió del jurat es va produir entre altres candidatures com Alfons Flores. L’escenari prodigiós, comissariada per Joan Maria Minguet Batllori; Mortals (Preludi), una mostra col·lectiva comissariada per Roser Sanjuan, Albert Potrony i Maite Palomo; Miquel Barceló. Tots som grecs, sota la cura d’Enrique Juncosa a La Pedrera; i Mar Arza. Sotaveu, comissariada per Valentín Roma a La Virreina.

L'exposició 'Mari chordà... i moltes altres coses' al MACBA, 2024. © Miquel Coll

En la categoria de Comissariat de Caire Històric, l’exposició Suzanne Valadon. Una epopeia moderna es va endur el premi. La mostra, organitzada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya i comissariada per Eduard Vallès i Philip-Dennis Cate, ha estat valorada per la seva capacitat de redescobrir una figura femenina clau de la modernitat artística, amb una repercussió internacional destacable gràcies a la col·laboració del Centre Pompidou-Metz i el Musée d’Art de Nantes. Les altres candidatures en aquesta categoria incloïen Adrià Ciurana. M’abrigo de terra, comissariada per Jordi Mitjà i Manuel Gràvalos; Subúrbia, exposició dedicada a la perifèria urbana comissariada per Philipp Engel amb l’assessorament de Francesc Muñoz al CCCB; Carles Santos. I ara què?, retrospectiva al Centre de les Arts Lliures amb Ona Balló al capdavant; i Rafael Griera. El segon millor pintor del món, comissariada per Rafel G. Bianchi al Museu de la Garrotxa.

L'exposició de Suzane Valadon al MNAC, 2024. © Manolo Garcia

Pel que fa al Premi a Projectes i Iniciatives Artístiques, es va distingir l’obra 3 mesos, 3 setmanes, 3 dies de Francesc Ruiz, presentada a l’ACVIC Centre d’Arts Contemporànies de Vic. Aquest treball visual, construït a partir del llenguatge del còmic i l’arquitectura narrativa, ofereix una crítica potent i necessària a la indústria càrnia i a la seva implicació en l’explotació animal i l’impacte ambiental i econòmic al territori de la Plana de Vic. Entre els altres projectes nominats es trobaven Energia submergida de Paula Artés per a Lo Pati d’Amposta; Accident, proposta d’Hac Vinent dins el cicle comissariat per Irina Mutt a la Fundació Joan Miró; Site Unspecific, una peça sonora de Cabosanroque per a CaixaForum+; i Sala d’espera, projecte de mediació artística de Clàudia del Barrio i Anna Irina Russell a la Fundació Miró.

L'exposició ‘3 mesos, 3 setmanes, 3 dies’ de Francesc Ruíz a ACVIC.

Finalment, el Museu Memorial de l’Exili (MuME), situat a La Jonquera, va ser reconegut amb el Premi als Espais d’Art. Des de la seva fundació el 2007, el museu ha sabut incorporar amb coherència i visió contemporània diverses propostes artístiques vinculades als exilis, obrint-se a una lectura àmplia i actual de la memòria històrica. El MuME es va imposar en una categoria amb espais tan rellevants com UNZIP - Torre Muntadas al Prat de Llobregat, Bombon Projects i Malpaís a Barcelona, i l’Antiga Farinera a Corçà, seu compartida per les galeries Prats Nogueras Blanchard i Bombon Projects.

L'exposició ‘Exiliadas. Los hilos rojos entrelazados’ al MuME, 2023.

Al llarg de l’acte també es va posar en relleu la necessitat de continuar enfortint el sector de les arts visuals. Des de l’ACCA es va reivindicar no només les millores que s’estan duent a terme per millorar les condicions laborals dels professionals del sector, sinó que es va fer una crida contundent a reconèixer la potència de l’art, la cultura i la crítica com a eines fonamentals per fer front a les incerteses del món actual. Es va defensar el paper de l’art com a força transformadora capaç de resistir les repressions, els discursos simplificadors i les amenaces a les llibertats col·lectives.