Exposicions
Christian Villamide: reescriure el paisatge
Una reflexió sobre la nostra relació amb la natura i el territori a Lugo.
La Galeria Néboa de Lugo acull l’exposició Cando a paisaxe se fixo verba, una mostra individual de Christian Villamide (Lugo, 1966), comissariada per Paula Cabaleiro. El projecte gira al voltant de la relació entre les persones i el medi natural, i planteja com l’art pot servir per revisar aquesta connexió, sovint deteriorada. Villamide reflexiona sobre el paisatge no com a escenari idíl·lic, sinó com una construcció cultural que revela com entenem i transformem el nostre entorn.
Amb una trajectòria que abasta disciplines com la pintura, la fotografia, l’escultura i la instal·lació, Villamide ha desenvolupat una obra centrada en el diàleg constant entre natura i artificialitat. Els seus treballs, formats per materials com fusta, ferro, marbre, ciment o metacrilat, es concreten en composicions que trenquen amb la idea tradicional de paisatge. El crític Antón Castro ha descrit la seva pràctica com “una expansió del concepte de pintura cap a un espai més real, on els sentits i les emocions s’integren dins de l’experiència artística”.
Poeticas de desescombro III, Christian Villamide. Cortesia Galeria Néboa
L’exposició, que es podrà visitar fins al 31 de maig, posa el focus en com el desenvolupament econòmic i el model de creixement actual han convertit el medi natural en un territori sovint explotat, planificat i sotmès. Davant d’aquesta realitat, Villamide també mostra formes de vida que, malgrat tot, persisteixen: vegetació que brolla entre el formigó, restes naturals que resisteixen l’impacte de l’urbanisme. És una crida a la reflexió, a la valoració de la natura i l’entorn, i a la convivència des del respecte. Alhora, és una reivindicació per despertar l’emoció davant la barbàrie, en busca d’un retorn a la contemplació i a una relació més conscient amb el paisatge.
Amb influències del conceptualisme, el treball de Villamide pretén establir una comunicació directa amb l’espectador, tant a nivell social com personal. Cando a paisaxe se fixo verba planteja, per tant, una mirada crítica sobre la manera com gestionem l’espai natural, i convida a reconsiderar com ens hi relacionem, tot construint un relat visual que dona valor a allò que sovint queda en un segon pla.
Et poden
Interessar
...
