Exposicions
Soledad Sevilla: ritmes, formes i variacions al llarg d’una trajectòria
L’IVAM presenta una gran retrospectiva de l’artista revelant un univers visual construït a partir de la llum, la línia i el color.
L’exposició de Soledad Sevilla a l’IVAM ofereix una mirada completa a la seva trajectòria, des dels inicis fins a les obres més recents. És un recorregut pel seu pensament visual, fonamentat en la geometria, la línia i la llum com a elements centrals per a la construcció d'un llenguatge personal. Des del seu pas pels seminaris del Centre de Càlcul a Madrid a finals dels anys seixanta fins a les obres més recents creades expressament per a aquesta mostra, el recorregut que proposa la comissària Isabel Tejeda no és només cronològic, sinó també circular: retorna constantment al mateix centre, on la línia, el color i la llum esdevenen matèria viva. S’hi exposen més d’un centenar de peces que abracen tota la trajectòria de Sevilla, des dels seus inicis fins a produccions de 2024, algunes amb una mirada directa al passat, als seus primers referents i a l’amistat amb Eusebio Sempere.
Sense títol, Soledad Sevilla (1969). IVAM
Una versió anterior d’aquesta mostra ja es va presentar al Museu Reina Sofia, però la proposta actual de l’IVAM és diferent, ja que bona part de les obres provenen de col·leccions valencianes. L’artista, reconeguda amb el Premi Velázquez l’any 2020, ha sabut evolucionar sense perdre coherència. Si al començament la seva obra es caracteritzava per mòduls geomètrics i metacrilats acolorits, amb el temps va derivar cap a una abstracció més intuïtiva. A principis dels anys vuitanta, l’estada a Harvard la va portar a experimentar amb formats monumentals sobre paper Kraft. D’aquell laboratori de línies en van sorgir nous camins, com la coneguda sèrie Las Meninas, on el dibuix esdevé també espai, color i emoció.
Las meninas, Soledad Sevilla (1983). Col·lecció particular. Dipòsit al Museo d'Art Abstracte Espanyol
Amb el temps, Sevilla va continuar explorant nous formats. Algunes de les seves instal·lacions, com Leche y sangre o Mayo 1904-1992, tot i ser efímeres, es mantenen vives a través de documentacions que ara formen part de l’exposició. D’altres, com la peça amb fils de cotó Donde estaba la línea, han estat creades específicament per al hall de l’IVAM el 2025. A la dècada dels noranta, la seva manera de pintar també va evolucionar: de les línies netes va passar als cops de pinzell, als relleus i a les gairebé textures, com a les sèries Insomnios.
Insomnio madrugada, Soledad Sevilla (2000). Fundació la Caixa
Cap al final del recorregut, l’exposició presenta obres com Nuevas Lejanías, Luces de Invierno o El silencio, en què Soledad Sevilla reflexiona sobre la seva pròpia trajectòria vital i aborda un “hivern personal”. En aquestes peces, la llum, el color i la trama del plàstic s’utilitzen per parlar de l’efímer i del pas del temps. A continuació, les obres més recents, realitzades entre 2022 i 2024, mostren una artista que es reconnecta amb els seus inicis, tant en els referents com en l’ús de materials i formes. Aquí, el traç abandona la recerca de la perfecció i dona pas a una presència més física, més espontània, on la imperfecció esdevé part essencial del procés.
Amb tot, aquesta exposició, que es podrà visitar fins a l’octubre, permet redescobrir l’univers visual de Soledad Sevilla i connectar amb una manera de fer que ha sabut desafiar els límits sense necessitat d’alçar la veu. Tal com assenyala Isabel Tejeda, comissaria de la mostra, cal entendre qui és Soledad Sevilla: “és una dona enamorada de la seva feina, que no ha deixat de pintar ni un sol dia de la seva vida; de fet, continua pintant quadres immensos. Va patir la mateixa discriminació i les mateixes dificultats que moltes dones de la seva generació, i mai no es va rendir.”
De seda azul medianoche, Soledad Sevilla (2018). Col·lecció família Cortina Lapique
Et poden
Interessar
...
