728x90

Opinió

Schiaparelli: Surrealisme Shocking

Va introduir les col·laboracions entre la moda i el món de l'art i el seu llegat el recull Daniel Roseberry, qui aquest juny obrirà la setmana de l'alta costura de París

Elsa Schiaparelli fotografiada per Man Ray el 1933, París
Schiaparelli: Surrealisme Shocking

“En el món de l'art et senties compresa i recolzada, en contraposició al món cruel i avorrit en el qual els vestits es confeccionaven simplement per a vendre” - Elsa Schiaparelli, Shocking Life (1954).

Tot en la seva vida girava entorn del Xoc –impactar–, pres del seu cognom i del seu sobrenom a París: Schiap. Una artista avant la lettre, sempre envoltada dels creadors més innovadors del segle XX i, com Balenciaga, va crear una tela i un color exclusiu -shocking pink-. A vegades fou etiquetada com la dona oblidada en la història de la moda o la silenciosa inspiració de nombrosos dissenyadors contemporanis. Elsa Schiaparelli (Roma, 1890 - París, 1973) va ser una raresa en la seva època, els anys trenta i quaranta, va tancar el seu taller el 1954. Pionera, atrevida, extravagant, a contracorrent, no sols a fer dissenys que bé podríem veure trencant motlles en les passarel·les actuals, sinó que va fer desaparèixer la divisió en l'alta costura entre la innovació creativa i l'èxit comercial, creant esquemes en la indústria –com les col·laboracions amb artistes– que encara romanen com a estàndard.

L'origen aristocràtic de Schiaparelli li propiciava una seguretat econòmica i vincles amb cercles erudits i intel·lectuals, però amb el pas dels anys aquella seguretat es va tornar en presó. Amb tot just vint-i-un anys publicava "Arethusa", un poemari eròtic pel qual seria ingressada en un internat suís, l'estada del qual acabaria en una vaga de fam. I després d'haver estat abandonada pel seu marit després de donar a llum a la seva única filla "Gogo" als Estats Units, al cap de poques setmanes, comença a treballar amb Gabrièle Bufet-Picabia –crítica d'art i escriptora, la primera esposa de Francis Picabia–, qui la introdueix en el cercle dadaista novaiorquès. Durant aquesta etapa Schiaparelli interioritza els conceptes de funcionalitat, llibertat i comoditat tan propis de la manera de vestir americana i que, després, s'emportarà amb ella a París.

Des del seu primer i accidental disseny, el 'trompe-l'oeil sweater' o 'sueter artifici', que va ser un teixit encomanat per Elsa a una modista on el mocador del coll estigués integrat al teixit del suèter –com una impressió i no com una peça a part–, aquesta manera de procedir denota la seva necessitat d'innovar i expressar-se però, sobretot, de desafiar les nocions tradicionals de la moda. En aquesta línia, continuarà amb la seva primera col·lecció 'Pour le Sport', destinada a roba esportiva, especialment cal posar èmfasi la faldilla en els pantalons 'Jupe-Culotte', que va vestir la tenista espanyola Lilí Álvarez a Wimbledon, per la qual va ser criticada per masculinitzar la peça. Clarament, les crítiques van tenir l'efecte contrari: els seus dissenys es van popularitzar més i el 1934 la dissenyadora apareix a la revista Time com una arbitrària de l'alta costura ultramoderna i, alhora, convertint-la en la primera dissenyadora de moda a sortir a la portada.

Schiaparelli: Surrealisme Shocking Primer disseny de Schiaparelli 'Trompe l'oeil sweater', 192

ECOSISTEMA DE L'ART: DE MAN RAY I LEONOR FINI FINS DALÍ.

En els seus anys actius, va aconseguir col·laborar amb molts artistes que encarnaven la seva mateixa llibertat imaginativa, amb una fixació pel corpori, animal i subliminal. Va col·laborar amb l'artista visual nord-americà Man Ray a diverses sessions de fotos. També en diverses peces que va dissenyar la mateixa Elsa, a base d'esbossos de cares que el cineasta Jean Cocteau li va dibuixar per encàrrec. D'alguna manera, homenatja Pablo Picasso en inspirar-se en una fotografia feta per Man Ray de dues mans pintades per l'artista malagueny, d'allà es va crear una idea que després ampliaria: els guants amb ungles per fora i que es tornaria icona de la marca; posteriorment i casualment, Picasso pinta a l'esposa del poeta Paul Eluard qui estava usant Schiaparelli.

Schiaparelli: Surrealisme Shocking Abric de nit, dissenyat per Elsa Schiaparelli i Jean Cocteau, 1937, Londres

El seu perfum 'Shoking' va ser dissenyat per l'artista argentina Leonor Fini, que es va inspirar en el maniquí de Mae West, a qui Schiapareli va vestir al film "Everyday's a Holiday". Des del 1935 al 1938, Alberto Giacometti crea moltes i diferents peces de joieria al costat d'Elsa, que posaria a jaquetes, com a botons amb imatges mitològiques. Però, sens dubte, la seva col·laboració més notable i memorable va ser amb la persona amb qui més compartia una visió: Salvador Dalí. Dalí en la seva infinita excentricitat i necessitat de crear, no és cap desconegut al disseny de moda, en realitat no podria haver estat més connectat a l'alta costura i als seus exponents més importants dels anys 30, amb les dissenyadores Schiaparelli i Chanel que s'inspiraven en els seus dissenys i que eren amigues personals d'ell; fins i tot sense saber-ho, Dalí també va tenir el dissenyador que revolucionaria la moda el 1947, l'encara no introduït a l'alta costura Christian Dior, com el seu galerista a París el 1931.

Schiaparelli: Surrealisme Shocking Wallis Simpson a ‘Le Robe Homard’ fotografiada per Cecil Beaton per a Vogue

La seva puntual trobada amb el disseny de moda va permetre a Dalí portar la seva imatgeria i surrealisme a un altre nivell. Quan després d'haver creat el Telèfon-Llagosta, símbol que va començar a aparèixer al voltant de l'artista català, ja sigui al capdavant de la seva dona Gala o a sobre d'un ventre d'una model, comença la col·laboració amb Schiaparelli en la confecció d'una peça, una petició de la modista molt fora del que és habitual, ja que les col·laboracions entre artistes i dissenyadors no es donaven i, molt menys, permetent a l'artista entrar a treballar en un taller. Va ser una col·laboració tan inusual com els seus participants, cosa que va resultar al Vestit-Llagosta 'Le Robe Homard', que va lluir Wallis Simpson, duquessa de Windsor, per a Vogue; va ser un escàndol, una dona de la reialesa, fent servir una peça tan elegant en la seva confecció i materials, amb un disseny tan còmic i eròtic ensems, a la revista més important de moda a escala internacional.

Schiaparelli: Surrealisme Shocking 'Venus de Milo amb Calaixos', 1936 i 'Vestit de Calaixos', 1936

Posteriorment, Elsa es va inspirar a la Venus de Milo amb Calaixos, Escriptori AntropomòrficLa Girafa Ardent de Dalí per crear un abric de nit que compta amb butxaques en forma de calaixos al davant i que denota una figura esquelètica, a l'amplada de les seves muscleres i l'angostura de la cintura. Figura que després elevaria al costat de Dalí, en la seva pròxima col·laboració per a La Col·lecció Circ 1938, probablement, la que es manté més vigent en el seu disseny: El 'Vestit Esquelet', la joia de la corona de la Col·lecció Circ que utilitza una tècnica de trapunt, per realçar un relleu que aparenta ser l'esquelet sota el vestit, ressaltant les costelles, pelvis, clavícula i columna vertebral, una de les seves creacions visuals més impactants: fa que el seu model sembli una encarnació d'una obra de Dalí.

Schiaparelli: Surrealisme Shocking ‘Vestit Esquelet’ Disseny per Elsa Schiaparelli i Salvador Dalí, Col·lecció ‘Le Circus’ Estiu 1938

Com a part de la mateixa col·lecció, en què Dalí va contribuir des del disseny de botons amb formes de cavalls i acròbates fins a les teles estampades que Schiaparelli faria servir en els seus vestits, es va crear la col·laboració 'El Vestit Esquinçat'. Aquest vestit destaca per la seva tela impresa amb dissenys d'esquinçaments i desgasts, utilitzant novament l'efecte visual 'trompe-l'oeil' del primer disseny d'Elsa. A més, introdueix una innovació per a la dissenyadora, sent una de les primeres a adoptar la tela de raió-viscosa per a la seva confecció. El disseny de la tela esquinçada al vestit, obra de Dalí, evoca la seva pintura 'Tres joves surrealistes sostenint als braços les pells d'una orquestra' (1936), on es presenta una dona amb rostre floral i carn esquinçada. La silueta del vestit rememora la pintura 'Primavera necrofílica' (1936) de l'artista empordanès, peça que aleshores pertanyia a la dissenyadora. Aquest vestit s'ajusta al cos com una segona pell d'un altre món. El vel que acompanya el vestit cau en cascada sobre la seva forma ajustada, evocant una modèstia gairebé religiosa. El vel no té l'esquinçat imprès a la tela, sinó que està cosit sobre si mateix, amb tires que pengen creant un marcat contrast amb les esquinçades que el travessen i revelen el 'Shocking pink' de Schiaparelli, insinuant la carn a sota. Més que simples desgasts a la tela, l'aparença és de pell esquinçada.

Schiaparelli: Surrealisme Shocking 'Vestit Esquinçat' Disseny per Elsa Schiaparelli i Salvador Dalí, Col·lecció 'Le Circus' Estiu, 1938

El 'Vestit Esquelet' i el 'Vestit Esquinçat' van pertànyer a l'actriu Ruth Ford, germana del poeta surrealista Charles-Henri Ford, un regal de part del mecenes de Dalí, Edward James, un gran partidari del moviment surrealista. Junts, Dalí i Schiaparelli van crear moltes més obres, incloent-hi joieria, perfums i fins i tot un barret que llueix com una sabata col·locada al revés al cap del portador. Amb aquestes peces, van reflectir el seu esperit transgressor, mostrant les seves afinitats sense la intervenció de la ment racional.

Schiaparelli: Surrealisme Shocking Gala al costat d'una versió del 'Bust de dona retrospectiu', tots dos amb el 'Barret-sabata' dissenyada per Schiaparelli i Dalí, 1937-38

NOVA ERA: EL RENÉIXER DE SCHIAPARELLI.

Tota persona que es considerava algú important els 1930, estava usant Schiaparelli: des de Joan Crawford a Marlene Dietrich. Actualment, des d'Anne Hathaway a Rosalía, gràcies a la nova cara de Schiaparelli i el seu director creatiu Daniel Roseberry, que arriba a aquesta casa el 2019 i ràpidament reviu aquest sentiment d'innovar i provocar que definia la marca, amb motius estrafolaris, siluetes úniques i detalls subversius. Daniel ens dona una prova de com es veuria el món de somnis d'Elsa actualment.

Madame Schiaparelli adorava les espatlles amples a les jaquetes, més tard va exagerar la mida de les mànigues i va fer de la cremallera un element ornamental. Roseberry pren nota de tot això i ho torna el predominant a la marca, per augmentar la importància que Elsa li donava als petits detalls, com convertia els accessoris en petites peces d'art, com convertia les seves bosses en nous espais separats del món que els envolta. Amb tots aquests exemples, Daniel augmenta i rellança la identitat de la nova Casa Schiaparelli, que igual que l'antiga dissenyadora, va causar furor des del primer dia. En aquesta ocasió, Daniel Roseberry es va asseure en un escriptori enmig de la passarel·la del seu primer xou i va dibuixar en temps real els esbossos dels looks que passejaven les models al seu voltant. La casa Schiaparelli dirigida per Roseberry no dilueix els seus dissenys de l'alta costura a la seva ready-to-wear perquè siguin fàcilment consumibles per les masses, sinó que segueixen la mateixa línia de l'alta costura amb corbates fetes de cabells teixits en trenes, bosses amb rostre i, més recentment, afegint a unes jaquetes el disc rotatori de marcar d'un telèfon antic, fent referència a la primera col·laboració entre Elsa i Dalí.

Schiaparelli: Surrealisme Shocking Maison Schiaparelli en actualitat, dissenyat per Daniel Roseberry

Així doncs, el llegat d'Elsa Schiaparelli no és la seva tècnica, ni la seva silueta o fins i tot la seva iconografia, és la seva actitud rebel davant la vida i l'acció creativa, és el surrealisme en el seu disseny, des dels barrets fins a les puntes dels peus banyats en or per fora dels talons, és anar en contra de les tendències, haver demostrat que l'elegància no és minimalista, que la bellesa no és sempre la finalitat de la moda i que la finalitat de la Maison Schiaparelli va ser i continua sent l'originalitat.

Impremta Pages - banner-180x178thumbnail_arranzbravo. general 04-2014

Et poden
Interessar
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90