La Fundació Juan March a Palma presenta, del 2 de juny al 26 de setembre, l'exposició Yves Klein: una mica d'infinit , una petita però intensa retrospectiva dedicada a l'artista francès Yves Klein (Niça, 1928 – París, 1962), una de les figures més influents i radicals de l'art del segle XX.
La mostra aplega una vintena d'obres procedents d'institucions com l'IVAM, el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia i diverses col·leccions privades, i proposa una lectura condensada de la trajectòria de Klein a través d'algunes de les sèries més emblemàtiques. Entre elles destaquen els cèlebres monocroms, les antropometries realitzades amb models com “pinzells humans”, i la seva icònica exploració del pigment blau ultramar, l'International Klein Blue, convertit en símbol d'una experiència artística entesa com a intensitat física, sensorial i espiritual.

Yves Klein, Pluie bleue [Blue Rain], (S 36), 1957, posthumous edition 2018.
El projecte expositiu, comissariat per Cristina Carrillo de Barnús, no només revisa l'obra de l'artista, sinó que també posa el focus en la relació amb Espanya. Klein va residir al país dues vegades durant la dècada de 1950, etapes que van resultar decisives en la gestació del seu pensament artístic. Documents com el diari de viatge o el primer llibre d'artista permeten reconstruir l'inici de les investigacions sobre la monocromia i el color com a camp absolut d'experimentació.
Segons destaca la comissària, aquestes primeres estades van ser clau en l'evolució de la seva sensibilitat: durant aquest període, Klein es va interessar per disciplines tan diverses com el jazz, la literatura i la filosofia zen. Tot i això, la seva primera gran vocació va ser el judo, art marcial que va practicar amb rigor i que va influir profundament en la seva concepció del cos, el gest i la disciplina.

Yves Klein, Blue Globe, (RP 7), 1957, posthumous edition 1988.
Aquesta relació entre corporeïtat i contemplació estètica esdevindria un dels eixos de la seva obra. El cos com a instrument, el color com a experiència total i l'art com a accés a allò absolut articulen una recerca que, en paraules del propi projecte expositiu, transforma la creació en una forma d'aproximació a l'infinit.