L’obra explora els llindars i els espais liminals, investigant les seves genealogies, simbologies i les ficcions que sorgeixen d’experiències límit, alhora que considera el so com a llenguatge i experiència visual. Raquel G. Ibáñez crea Eco de boira a Sant Andreu Contemporani que es podrà veure fins al 6 de setembre.
Eco de boira, guardonat amb el Premi Miquel Casablancas 2024 en la modalitat de projecte, planteja una investigació al voltant de la connexió entre el so, la ritualitat i la meteorologia popular. En aquest marc, la recerca s’endinsa en l’estudi de les pràctiques de conjuració o exorcisme de tempestes —vigents fins al segle XIX—, dels espais vinculats a aquests rituals i de la figura del Tente Nube.
La proposta es materialitza en una instal·lació integrada per dibuixos impresos a gran format sobre metall, concebuts com a cartografies sonores del procés de recerca, i per una peça d’àudio. Aquesta última s’elabora a partir de gravacions de camp realitzades en condicions de clima hivernal del nord d’Espanya, així com de registres de tocs de Tente Nube —obtinguts en col·laboració amb agrupacions de campaners, com l’escola lleonesa de Villavante—, utilitzant diferents sistemes de captació com micròfons omnidireccionals, binaurals i geòfons.
Una peça creada a partir de gravacions amb sistemes de processament i filtrat de so conjuntament amb altres instruments com idiòfons. Mitjançant el dibuix, concebut com a grafia i rastre en diàleg amb el so, s’investiguen formes de transmetre i materialitzar les inquietuds que travessen el cos teòric.
Entre els seus projectes més destacats hi ha Eco de boira (2024), la peça de Sant Andreu Contemporani, Granate (2023), una publicació artística centrada en la simbologia i l’escriptura expandida, i Registre de vents menors (2025), una peça sonora que explora la relació entre so i espai.
Et poden
Interessar
...
