En l’obra de Santi Moix (Barcelona, 1960), la ceràmica esdevé un espai central d’experimentació plàstica. Pintor per formació i temperament, Moix ha desenvolupat un univers visual exuberant, poblat de formes orgàniques, motius vegetals i figures híbrides que transiten entre la figuració i l’abstracció. En aquest context, l’argila li permet expandir el seu llenguatge cap a la dimensió escultòrica, sense ruptura amb la pintura, sinó com a continuïtat natural.
Nous utilisons des cookies propres, nécessaires au fonctionnement du site, et des cookies tiers pour en analyser l'utilisation et, si vous l'acceptez, pour la publicité. Vous pouvez tous les accepter, les refuser ou choisir ceux que vous souhaitez. Politique de cookies
Indispensables au fonctionnement du site (session, sécurité et formulaires).

