En l’obra de Santi Moix (Barcelona, 1960), la ceràmica esdevé un espai central d’experimentació plàstica. Pintor per formació i temperament, Moix ha desenvolupat un univers visual exuberant, poblat de formes orgàniques, motius vegetals i figures híbrides que transiten entre la figuració i l’abstracció. En aquest context, l’argila li permet expandir el seu llenguatge cap a la dimensió escultòrica, sense ruptura amb la pintura, sinó com a continuïtat natural.
Gure cookieak erabiltzen ditugu, webguneak funtziona dezan beharrezkoak direnak, eta hirugarrenen cookieak erabilera aztertzeko eta, onartzen baduzu, publizitaterako. Denak onar ditzakezu, baztertu edo zeintzuk nahi dituzun aukeratu. Cookie politika
Ezinbestekoak webguneak funtziona dezan (saioa, segurtasuna eta inprimakiak).

