En l’obra de Santi Moix (Barcelona, 1960), la ceràmica esdevé un espai central d’experimentació plàstica. Pintor per formació i temperament, Moix ha desenvolupat un univers visual exuberant, poblat de formes orgàniques, motius vegetals i figures híbrides que transiten entre la figuració i l’abstracció. En aquest context, l’argila li permet expandir el seu llenguatge cap a la dimensió escultòrica, sense ruptura amb la pintura, sinó com a continuïtat natural.
Fem servir cookies pròpies, necessàries perquè el web funcioni, i cookies de tercers per analitzar-ne l'ús i, si ho acceptes, per a publicitat. Pots acceptar-les totes, rebutjar-les o triar quines vols. Política de cookies
Imprescindibles perquè el web funcioni (sessió, seguretat i formularis).

