Els museus conserven molt més del que mostren a les seves sales d’exposició. Darrere les peces que el públic contempla hi ha reserves, arxius, biblioteques, laboratoris i espais de treball on es desenvolupa una tasca imprescindible de documentació, conservació, restauració i recerca. Aquest univers habitualment inaccessible es podrà descobrir els dies 20, 21 i 22 de novembre amb 'El museu que no es veu', una iniciativa de la Diputació de Barcelona que obre al públic les portes d’aquests espais en el marc del 25è aniversari de la Xarxa de Museus Locals (XML).
La proposta desplega una programació gratuïta en una trentena d’equipaments de 26 municipis i ofereix una aproximació directa a les feines que fan possible la preservació i la difusió del patrimoni. Les activitats permetran conèixer com es custodien i documenten les col·leccions, quins processos intervenen en la conservació i restauració de les peces i de quina manera s’investiga i s’interpreta el llegat cultural. Alhora, posaran en contacte els visitants amb els professionals que treballen quotidianament en aquests àmbits.
El programa combina visites guiades a reserves museístiques, laboratoris de restauració, arxius i biblioteques patrimonials amb recorreguts per jaciments arqueològics i aproximacions a la feina dels arqueòlegs. També incorpora tallers, xerrades, visites especials i testimonis, així com activitats dedicades a descobrir elements del patrimoni cultural i natural local que sovint resten fora dels circuits habituals.

Entre les propostes, els visitants podran accedir a les reserves del Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat, del Museu Tèxtil de Terrassa i del VINSEUM de Vilafranca del Penedès. El recorregut pel patrimoni arqueològic inclou el Camp de les Lloses de Tona i la Cova de les Toixoneres, al Parc Prehistòric de les Coves del Toll de Moià. Altres equipaments aprofitaran l’ocasió per mostrar espais històrics del seu entorn, com el Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet, que proposa un itinerari per l’antic molí i el safareig, o el Museu Municipal de Nàutica del Masnou, que convida a visitar el cementiri local.
Els arxius i les biblioteques patrimonials també tindran protagonisme. És el cas de la visita a l’arxiu i la biblioteca de la Fundació Jacint Verdaguer, una oportunitat per acostar-se a fons documentals i espais de consulta que habitualment no formen part de l’experiència expositiva. La programació incorpora, a més, formats singulars, com la visita teatralitzada a la reserva del Museu d’Història de Sabadell, en què personatges històrics vinculats al mateix museu revelaran anècdotes i aspectes poc coneguts de les col·leccions.
Un quart de segle de treball en xarxa
«El museu que no es veu» s’emmarca en la commemoració dels 25 anys de funcionament de la Xarxa de Museus Locals, una eina de cooperació supramunicipal impulsada per la Diputació de Barcelona per donar suport a la gestió, la conservació i la difusió del patrimoni cultural. Actualment, la xarxa està integrada per 65 equipaments de 51 municipis i coordinada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació.
Al llarg d’aquestes dues dècades i mitja, l’XML ha contribuït a reforçar el paper dels museus locals com a espais de preservació, investigació i transmissió del patrimoni. La iniciativa d’aquest cap de setmana vol fer visible aquesta dimensió menys coneguda de la institució museística i recordar que, més enllà de les exposicions, hi ha una feina continuada i especialitzada que garanteix que les col·leccions es conservin i puguin ser compartides amb la ciutadania.

Vint-i-sis municipis, una xarxa de patrimoni
La convocatòria aplega equipaments de 26 municipis de la demarcació de Barcelona. Hi participen el Museu d’Arenys de Mar; el Museu del Càntir d’Argentona; el Museu de Badalona; el Museu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué; el Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu; el Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat; els Museus d’Esplugues; la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles; el Museu de Gavà; el Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Museu del Ter de Manlleu.
La representació de Manresa inclou el Museu de l’Aigua i el Tèxtil i el Museu de Manresa – Museu del Barroc de Catalunya. També formen part de la iniciativa el Museu Municipal de Nàutica del Masnou, el Museu de Moià, el Museu de Montcada i Reixac, el CIP Molí d’en Rata de Ripollet i el Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter. A Sabadell hi participa el Museu d’Història, mentre que a Sant Cugat del Vallès ho fa el Museu de Sant Cugat i, a Santa Coloma de Gramenet, el Museu Torre Balldovina.
Completen la xarxa participant els Museus de Sitges, amb el Museu del Cau Ferrat; el Museu de Terrassa i el Museu Tèxtil; el Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses de Tona; el Museu de Viladecans; el VINSEUM de Vilafranca del Penedès, i, a Vilanova i la Geltrú, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i el Museu Romàntic Can Papiol.