L’obra de Belkis Ayón (Havana, 1967-1999) constitueix una de les aportacions més singulars a la gràfica contemporània cubana. La seva recerca artística, profundament vinculada a la memòria cultural africana i a les tradicions religioses de la diàspora a Cuba, va trobar en la col·lografia un mitjà d’expressió excepcional per construir un univers visual carregat de simbolisme, densitat narrativa i riquesa matèrica. El MALBA de Buenos Aires presenta Belkis Ayón. Mite i desobediència, una exposició que es pot visitar del 17 de juliol de 2026 al 29 de març de 2027 i que reuneix set obres pertanyents a la Col·lecció Malba–Costantini.
La mostra, comissariada per María Amalia García, Alejandra Aguado i Nancy Rojas, permet acostar-se a una etapa fonamental de la trajectòria de l’artista, desenvolupada entre 1991 i 1998. Durant aquests anys, Ayón va aprofundir en la representació del mite de la Societat Secreta Abakuá, una confraria masculina originària de la regió de Calabar, a l’actual territori de Nigèria, que va arribar a Cuba durant el segle XIX a través de la tracta d’esclaus africans. Aquest univers ritual i espiritual es va convertir en l’eix d’una investigació plàstica mitjançant la qual l’artista va abordar qüestions relacionades amb la identitat, l’exclusió, el poder i les estructures patriarcals.

El descobriment d’aquest imaginari es va produir quan Ayón tenia al voltant de disset anys i cursava el tercer any de gravat a l’Acadèmia d’Art San Alejandro de l’Havana. La lectura de El monte, de l’antropòloga cubana Lydia Cabrera, va ser determinant per al seu acostament a les tradicions espirituales i a la diversitat religiosa de l’arrel africana presents a l’illa. A partir d’aquest coneixement, va desenvolupar un llenguatge propi que va traslladar a l’àmbit visual un conjunt de relats i rituals que fins aleshores havien romàs fonamentalment vinculats a la transmissió oral.
Un dels elements centrals de la seva producció és la figura de Sikán, protagonista femenina del mite fundacional Abakuá. Ayón va recuperar i resignificar aquest personatge per qüestionar el caràcter exclusivament masculí de la confraria i les estructures de poder que determinen l’exclusió de les dones. La seva representació no es limita a il·lustrar una tradició ancestral, sinó que introdueix una lectura crítica sobre la memòria, l’autoritat i la posició femenina dins els sistemes simbòlics i religiosos.

La col·lografia va desenvolupar un paper essencial en aquesta construcció artística. Mitjançant matrius elaborades com a collages de materials adherits sobre planxes, generalment de cartró, l’artista va aconseguir desenvolupar superfícies d’extraordinària complexitat, en què les textures, els relleus i els contrastos contribueixen a intensificar la dimensió narrativa de les imatges. Aquesta experimentació tècnica li va permetre ampliar les possibilitats expressives del gravat i configurar un univers visual reconeixible, en què la matèria adquireix una dimensió simbòlica i emocional.
L’exposició també situa aquesta investigació en el context polític i social de la Cuba dels anys noranta. La crisi provocada pel col·lapse del sistema socialista europeu després de la caiguda del mur de Berlín el 1989 va transformar profundament l’escenari geopolític i les condicions de vida a l’illa. En aquell període d’incertesa, marginalitat, por i censura, la pràctica artística de Ayón va adquirir una dimensió de resistència. La recuperació d’un mite ancestral i la seva reinterpretació des d’una perspectiva contemporània es van convertir en una forma de qüestionar els discursos establerts i obrir nous espais de representació.