La 61a Exposició Internacional d’Art de la Biennal de Venècia s’acosta al seu desenllaç amb una programació que vol prolongar l’esperit de diàleg i trobada que Koyo Kouoh va imaginar per a In Minor Keys. Del 13 al 22 de novembre, els últims deu dies de la gran cita veneciana converteixen els espais de l’Arsenale en un escenari obert a les performances, conferències, debats i taules rodones, amb una assemblea internacional que reunirà deu organitzacions i col·lectius impulsats per artistes. Un tancament que aspira a mantenir viva la dimensió col·lectiva del projecte comissarial, però que arriba després d’una de les edicions més controvertides de la història recent de la institució.

Oriol Vilanova presenta Els restes al Pavelló d’Espanya de la Biennal de Venècia 2026. La instal·lació reuneix milers de postals recopilades durant dècades i transforma aquestes imatges anònimes, procedents de mercats i col·leccions populars, en un arxiu visual de la memòria col·lectiva, els viatges i les formes de representació del món.
La programació final proposa entendre la Biennal no únicament com un lloc d’exhibició, sinó també com una plataforma per compartir coneixements, experiències i models d’organització cultural. Entre les activitats previstes destaquen les intervencions performatives de Laurie Anderson, Ziad Antar, rana elnemr, Natalia Lassalle-Morillo i Sofiá Gallisá Muriente, Clarissa Herbst, Tammy Nguyen, Hagar Ophir, Yo-E Ryou, Dominique Rust, Lerato Shadi i Nathalie Vairac. Algunes d’aquestes accions han estat concebudes específicament per a l’ocasió i amplien el territori de l’exposició cap a pràctiques que combinen experimentació artística, recerca i pensament crític.
Un dels eixos centrals d’aquests darrers dies serà l’Assembly, concebuda com un espai d’intercanvi sobre pedagogia, transmissió del coneixement, recerca i formes de cura del territori, el cos i la comunitat. La iniciativa reuneix deu estructures culturals procedents de contextos geogràfics i socials molt diferents, des de grans capitals fins a centres provincials i comunitats rurals. Tot i que els seus objectius, models organitzatius i estratègies de sostenibilitat difereixen, comparteixen una mateixa voluntat: construir llocs de trobada i aprenentatge que permetin als artistes desenvolupar les seves pràctiques al marge dels circuits institucionals més convencionals.

Pavelló d’Àustria.
Sis d’aquestes organitzacions ja formen part de In Minor Keys: Denniston Hill, als Catskills; RAW Material Company, a Dakar; GAS Foundation, a Lagos/Ikiṣẹ; lugar a dudas, a Cali; blaxTARLINES, a Kumasi, i Nairobi Contemporary Art Institute (NCAI), a Nairobi. A elles s’incorporen per a aquesta assemblea Dar Jacir, a Betlem; Fresh Milk, a Barbados; Picha Collective, a Lubumbashi, i Gudskul, a Jakarta. La seva presència respon a una concepció de l’art com a pràctica relacional i comunitària, capaç de generar estructures de col·laboració, produir coneixement i establir noves formes de circulació cultural.

Pavelló d’Índia.
La iniciativa connecta directament amb el llegat de Koyo Kouoh, fundadora de RAW Material Company a Dakar, una plataforma que des dels seus inicis va defensar l’intercanvi intel·lectual, l’experimentació i la formació com a eines fonamentals per al desenvolupament de les pràctiques artístiques contemporànies. La comissària va concebre aquests espais com a agents imprescindibles d’un ecosistema cultural que no depèn exclusivament dels grans museus, les fires o les institucions internacionals, sinó que troba també la seva força a les xarxes independents i en les comunitats que sostenen la creació.

Pavelló d’Alemanya.
Tanmateix, el final d’In Minor Keys arriba acompanyat d’una controvèrsia política i institucional que ha condicionat bona part de la trajectòria d’aquesta edició. La participació d’Israel i Rússia va desencadenar una crisi sense precedents en el funcionament de la Biennal. El 30 d’abril, els cinc integrants del jurat internacional van presentar la seva dimissió després d’anunciar que no considerarien per als premis els participants procedents de països els dirigents dels quals estan sotmesos a investigacions o actuacions de la Cort Penal Internacional per presumptes crims de guerra i contra la humanitat. Tot i que el comunicat no identificava expressament cap Estat, la decisió va situar al centre del conflicte Israel i Rússia.

La resposta institucional va ser substituir el sistema tradicional de deliberació del jurat per una votació popular per determinar els guardons. Una solució que, lluny de tancar la polèmica, va obrir un nou front de contestació. Més de setanta artistes de l’exposició internacional i representants de vint-i-dos pavellons nacionals van anunciar que retiraven les seves candidatures als premis en senyal de solidaritat amb el jurat dimitit. També van qüestionar la transparència i la legitimitat d’un procediment que, al seu parer, no resolia el problema de fons. La controvèrsia va arribar fins i tot a amenaces d’accions legals per aconseguir que els noms dels artistes que havien rebutjat participar en la votació fossin retirats de les paperetes destinades al públic.
Les tensions no es van limitar al sistema de premis. La presència de Rússia va provocar manifestacions i accions de protesta, entre elles una intervenció d’activistes de Pussy Riot i FEMEN davant del pavelló rus. La participació israeliana, per la seva banda, va alimentar les reivindicacions d’Art Not Genocide Alliance (ANGA), que va reclamar l’exclusió d’Israel de l’exposició. A aquestes protestes s’hi va sumar la controvèrsia del pavelló de Sud-àfrica, la participació del qual va quedar cancel·lada després que el Govern qüestionés el projecte de l’artista Gabrielle Goliath, centrat en la memòria de dones i víctimes de la violència, inclosa la poeta palestina Hiba Abu Nada, assassinada a Gaza. L’obra va acabar trobant un espai de presentació independent a Venècia.
El conflicte va assolir també la dimensió institucional i diplomàtica. La Comissió Europea va anunciar la retirada de dos milions d’euros de finançament a la Biennal a partir del 2027, en resposta a la reobertura del pavelló rus. Així, l’edició va quedar travessada per un debat que va desbordar àmpliament els límits de la pràctica artística: pot una biennal internacional mantenir una posició de neutralitat davant dels conflictes geopolítics? Fins a on arriba l’autonomia dels artistes quan la representació nacional es converteix en una qüestió de responsabilitat política? És possible separar les obres dels Estats que les presenten?
En aquest escenari, els últims deu dies de programació adquireixen un significat que va més enllà del tancament d’una exposició. L’assemblea d’organitzacions independents i les intervencions artístiques proposen recuperar l’espai d’escolta, intercanvi i convivència que Koyo Kouoh va situar al centre del seu projecte. Davant les disputes institucionals i les fractures geopolítiques, In Minor Keys conclou reivindicant altres formes de construir comunitat i d’imaginar el paper de l’art en un món travessat per conflictes.

Pavelló de Turquia.