IMG_9378

Exposicions

El Pavelló Mies van der Rohe esdevé un laberint de vidre

Ciro Najle i Josep Ferrando multipliquen els plans, els reflexos i les transparències de l’icònic edifici de Barcelona amb una intervenció efímera que explora els límits de la continuïtat espacial i la percepció arquitectònica.

Visualización digital de Pabelló-Laberinto © Ciro Najle y Josep Ferrando.
El Pavelló Mies van der Rohe esdevé un laberint de vidre
bonart barcelona - 16/11/26

La Fundació Mies van der Rohe presenta Pavelló-Laberint, una intervenció dels arquitectes Ciro Najle i Josep Ferrando que proposa una nova manera de mirar i experimentar una de les obres fonamentals de l’arquitectura moderna. Del 12 al 22 de novembre, el Pavelló Mies van der Rohe acull una estructura efímera de 343 panells de vidre laminat iridescent que, sense modificar ni perforar cap element de l’edifici original, altera profundament la percepció de la seva geometria i la seva coneguda continuïtat espacial. El projecte compta amb el suport de Simon, Tvitec Cricursa i Duran Barbarà Constructora.

La proposta neix d’una pregunta que interroga els mateixos fonaments del pavelló: què passa quan, en lloc d’introduir-hi elements aliens a la seva lògica, ja sigui per celebrar-ne el llegat o per qüestionar-lo, s’empenyen fins a les últimes conseqüències els principis que articulen la seva arquitectura? Najle i Ferrando opten per aquesta operació d’intensificació, prenent les ambigüitats espacials de l’edifici com a punt de partida per fer visibles possibilitats que ja eren presents en la seva concepció.

«Partim de les múltiples ambigüitats espacials del Pavelló en l’intent de desplegar les seves insinuacions i fer-les manifestes», expliquen els arquitectes. La investigació se centra especialment en la condició del vidre, un material que estableix físicament un límit però que, gràcies a la transparència, sembla negar-lo visualment. La intervenció desplaça aquesta dualitat cap a un territori contrari: la profunditat i l’opacitat. Si Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich van utilitzar un nombre limitat de plans per construir una sensació de fluïdesa i continuïtat, Pavelló-Laberint multiplica aquests elements fins a provocar-ne la saturació.

  • Pavelló Laberint Ciro Najle i JosepFerrando, Photos by © Diez Veinte.

Els 343 panells de vidre laminat iridescent, d’1,10 metres d’amplada i 3,10 d’alçada, no són peces disposades arbitràriament. Les seves dimensions responen a la modulació original de l’edifici: l’amplada coincideix amb el mòdul del travertí i l’alçada segueix la dels murs del pavelló. També la seva implantació respecta rigorosament la geometria existent, ja que els panells se situen sobre les juntes del paviment i segueixen la seva retícula. D’aquesta manera, la nova estructura no imposa una organització aliena, sinó que amplifica la matriu geomètrica que ja determina l’espai.

El sistema constructiu es resol amb només dos tipus d’elements: els panells de vidre laminat de 4+4 mil·límetres i unes unions en creu elaborades amb perfils d’alumini en U, encaixats en ambdues direccions. Aquestes connexions constitueixen el principi estructural de la intervenció, perquè vinculen les peces entre si fins a configurar un conjunt interdependent. Cada panell forma part d'una estructura en què l'estabilitat i la continuïtat depenen de la relació amb els altres.

El resultat és un recorregut laberíntic, gairebé simètric, que absorbeix l’espai obert i fluid del pavelló i el transforma en una experiència de successives perspectives i interrupcions. La llum, els reflexos i el moviment dels visitants modifiquen constantment la percepció de l’estructura. L’acumulació dels plans fa que la transparència es converteixi progressivament en opacitat, mentre que el buit, tradicionalment associat a la lleugeresa i l’amplitud de l’arquitectura de Mies, adquireix una nova densitat. El visitant deixa de percebre l’edifici com una seqüència espacial contínua per endinsar-se en una experiència de desorientació, descobriment i transformació visual.

Aquesta operació manté, tanmateix, una relació estrictament respectuosa amb l’arquitectura original. Tota la instal·lació descansa sobre la retícula del paviment de travertí, entesa com la matriu geomètrica que conserva la memòria constructiva del pavelló. Sense perforacions ni alteracions permanents, la proposta recupera dos dels materials essencials de l’obra, el vidre i el metall, i els despulla de qualsevol artifici perquè sigui la mateixa organització espacial la que generi els efectes perceptius.

Més enllà de la intervenció arquitectònica, Pavelló-Laberint culmina una investigació de diversos anys sobre la història del laberint, des del mite cretenc fins als gravats de Giovanni Battista Piranesi. Aquest recorregut històric troba en el Pavelló de Barcelona un escenari contemporani des del qual repensar les relacions entre geometria, recorregut i percepció. La intervenció no es limita, per tant, a retre homenatge al llegat de Mies van der Rohe i Lilly Reich, sinó que n'explora les contradiccions i les possibilitats latents, demostrant fins a quin punt una arquitectura aparentment transparent i oberta pot contenir altres formes d'experiència.

Última intervenció de la temporada 2026, el projecte s’inscriu en el programa d’intervencions artístiques que la Fundació Mies van der Rohe desenvolupa des del 1996 amb la voluntat de mantenir viu el debat al voltant de l’edifici i actualitzar-ne les lectures des de diferents disciplines. Al llarg d’aquest recorregut hi han participat figures com Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, Kazuyo Sejima i Ryue Nishizawa, Ai Weiwei i Andrés Jaque. Amb Pavelló-Laberint, Ciro Najle i Josep Ferrando s’incorporen a aquesta genealogia d’intervencions que troben en una de les icones de l’arquitectura moderna un territori obert a noves interpretacions. Aquesta vegada, la fluïdesa esdevé laberint i la transparència revela la seva pròpia complexitat.

18-ANUNCI-BONART_ONLINE_ANSELM-KIEFERBaner_Atrium_Artis_180x180px

Et poden
Interessar
...

GC_Banner_TotArreu_Bonart_817x88