Les pintures profanes del monestir de Sixena que conserva el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) afronten els primers passos del seu retorn a l’Aragó. Després que aquest cap de setmana, 14 i 15 de novembre, hagi estat l’última oportunitat per contemplar-les a les sales del museu, aquest dimarts 17 de novembre començarà el desmuntatge del conjunt, en compliment de la sentència del Tribunal Suprem que n’ordena la restitució.
Es tracta d’un conjunt pictòric de 25 metres lineals, instal·lat a la primera sala d’art gòtic del MNAC i distribuït en vuit panells disposats en forma rectangular. Les pintures, de temàtica profana, exalten la valentia dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, l’orde vinculat al monestir de Sixena. A diferència dels murals de la sala capitular, aquest conjunt no va patir els efectes de l’incendi que va devastar el monestir durant la Guerra Civil, l’any 1936.
El procés de desinstal·lació es durà a terme a porta tancada i obligarà a mantenir la sala fora del recorregut visitable mentre durin els treballs. L’operació, que inclou el desmuntatge, l’embalatge i el transport, s’allargarà aproximadament dues setmanes. La previsió és que les pintures arribin a l’Aragó el 2 de desembre i que les caixes s’obrin dos dies després, el 4 de desembre. El director del MNAC, Pepe Serra, ha assegurat que les obres arribaran al seu destí «sense cap alteració».
L’encàrrec d’aquestes tasques ha recaigut en SIT Proyectos, Diseño y Conservación SL, una empresa amb seu a Madrid que ha estat l’única que s’ha presentat al concurs. El cost de l’operació serà d’uns 62.000 euros, una despesa que el MNAC haurà d’assumir en compliment de la resolució judicial.
La trajectòria d’aquestes pintures explica també una part significativa de la seva singularitat patrimonial. Van romandre al monestir fins al 1960, en una sala situada al costat del claustre, quan van ser traslladades a Barcelona sota la direcció de Joan Ainaud de Lasarte, aleshores director dels Museus d’Art de Barcelona. Des d’aleshores, formen part del patrimoni conservat pel museu català.
El seu recorregut és diferent del dels frescos de la sala capitular, greument afectats per l’incendi de 1936. En aquell moment, una gran part de les pintures va desaparèixer i les restes que es van poder recuperar presentaven un estat de conservació molt delicat. La Generalitat va impulsar-ne la salvaguarda mitjançant la tècnica de l’strappo, que permet arrencar les pintures murals del seu suport original. Josep Gudiol, responsable de la protecció dels béns artístics de les esglésies de Catalunya i la Franja, va traslladar els fragments a Barcelona, on van ser restaurats a la Casa Amatller abans d’ingressar al Museu Nacional.
Els frescos de la sala capitular s’exposen a les instal·lacions actuals del MNAC des del 1995, en unes condicions climàtiques controlades que n'afavoreixen la conservació. Considerats una de les grans joies de l’art hispànic del 1200, constitueixen un conjunt excepcional dins del patrimoni artístic europeu.
Dos conjunts, un mateix litigi i riscos diferents
El trasllat de les pintures profanes s’inscriu en un conflicte patrimonial que fa anys que enfronta les institucions catalanes i aragoneses. El Tribunal Suprem va ratificar l’any passat la sentència del jutjat d’Osca que obliga el MNAC a retornar els conjunts pictòrics procedents del monestir de Sixena que conserva en dipòsit. El termini establert per completar-ne la restitució és el maig del 2027.
La Generalitat no ha qüestionat mai la propietat de les pintures, ni les de la sala capitular ni les profanes. De fet, els frescos es troben al museu en règim de dipòsit, després de la cessió que van formalitzar les monges que ocupaven el monestir. Tanmateix, la posició del MNAC davant dels dos conjunts ha estat diferent. Mentre que no ha plantejat objeccions tècniques al trasllat de les pintures profanes, sí que ha expressat reiteradament la seva oposició a moure els murals de la sala capitular.
El museu considera que la seva manipulació comporta un risc molt elevat per a la integritat de les obres i sosté que no disposa de les condicions tècniques necessàries per executar el trasllat amb garanties. Per aquest motiu, no redactarà cap projecte propi per retirar els frescos, sinó que convocarà una licitació perquè sigui una empresa externa l’encarregada d'assumir aquesta intervenció.