Sant Cugat homenatja Miquel Samaranch amb una placa commemorativa a la Casa Aymat

El pròxim 30 de novembre, a les 18 h, Sant Cugat del Vallès retrà homenatge a Miquel Samaranch i Amat (1906-1981) amb la inauguració d’una placa commemorativa a la Casa Aymat, situada al carrer de Villà, número 68. L’acte, que inicialment s’havia programat per al passat 5 de novembre a les 18.30 h, es va haver d’anul·lar i s’ha reprogramat per a aquesta nova data. La iniciativa vol reconèixer la figura de qui va tenir un paper determinant en la transformació del tapís i en la projecció artística de Sant Cugat del Vallès. Industrial tèxtil terrassenc i mecenes, Miquel Samaranch va fer possible la trobada entre artesania, art contemporani i cultura catalana.

La iniciativa ha estat impulsada, en nom de la família, per la seva filla, Rosa Samaranch i Viñas, i coincideix amb dues efemèrides significatives: el centenari de la inauguració de la Casa Aymat i els seixanta anys del moment en què Miquel Samaranch es va fer càrrec del taller de tapissos.

La seva arribada va marcar un punt d’inflexió en la història d’aquest espai. Amb una visió innovadora i una clara voluntat de renovació, Samaranch va contribuir decisivament a transformar el tapís, fins aleshores vinculat principalment a l’artesania, en una disciplina amb categoria d’obra d’art. Ho va fer impulsant un projecte innovador que va comptar amb suport i finançament, també gràcies als beneficis generats per la manufactura de catifes.

La Casa Aymat, cent anys d'història

La Casa Aymat, construïda l’any 1926 sota la direcció de Tomàs Aymat, va ser, des de la seva fundació fins als anys cinquanta, la manufactura de catifes i tapissos més prestigiosa de la Catalunya del segle XX. Va rebre encàrrecs d’institucions públiques i privades i va col·laborar amb els dissenyadors d’interiors i moblistes més reputats del moment.

Cal recordar que l’edifici va ser dissenyat per l’arquitecte Ramon Raventós i es caracteritza per la seva funcionalitat, els espais oberts i l’entrada de llum natural. La part destinada a habitatge havia estat ideada per l’arquitecte i dissenyador d’interiors Santiago Marco.

Durant els anys seixanta i els inicis dels setanta del segle XX, sota la direcció artística de Josep Grau-Garriga, hi va tenir lloc l’Escola Catalana del Tapís, que va trencar amb l’ortodòxia del passat i va incorporar el tapís al sistema de l’art contemporani. En definitiva, la Casa Aymat va donar suport a tot aquest moviment de renovació i va acollir a la seva seu els primers tapissos d’aquesta nova etapa, com el sorgit de la primera col·laboració entre Joan Miró i Josep Royo.

Però el valor de la manufactura s’estén més enllà dels artistes contemporanis dels anys seixanta i inclou també els treballadors i treballadores que tenyien les llanes, reproduïen dissenys, preparaven els cartons i teixien als telers de catifes —la majoria, dones de la Sant Cugat d’aquell moment—, així com masovers, operaris, restauradors i un llarg etcètera de professionals que van fer possible el reconeixement internacional de la manufactura.

Programació 2026-2027

Pel que fa a la programació expositiva de la Casa Aymat per al període 2026-2027, cal destacar la mostra temporal Casa Aymat, 100 anys, que es podrà visitar fins al maig del 2027.

D’altra banda, també es pot veure l’exposició inaugurada el passat 14 de maig, titulada Frenar l’acceleració. Residències i resistències artístiques a Casa Aymat, 2019-2025, que aplega un seguit de treballs desenvolupats per artistes durant la seva estada a la Casa Aymat i posa de manifest que la creació artística a l’antiga manufactura continua en actiu.

Del 3 de novembre al 12 de desembre d’aquest any, s’exposa Casa Aymat. Documents per a la memòria a l’OAC de l’Ajuntament de Sant Cugat. Mentrestant, del 5 de novembre de 2026 al 31 de maig de 2027, es pot visitar La Manufactura Aymat. Un viatge en el temps. Es tracta d’una exposició fotogràfica ubicada en diferents espais de l’actual Casa Aymat, amb imatges que mostren diverses escenes de l’antiga manufactura, en homenatge a totes les persones que van formar part d’aquest projecte singular, construït des de l’amor a l’art, l’ofici i la seva recreació artística.

Per la seva banda, els alumnes de fotografia de l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat faran una reinterpretació de l’extens arxiu fotogràfic, que mostra la manufactura, en format de mural fotogràfic.

Les reproduccions fotogràfiques provenen de diferents fons i arxius, com ara l’arxiu fotogràfic de la manufactura de la Casa Aymat, l’Arxiu Municipal i l’Arxiu Mas. Les fotografies són de Carles Cabanas, Solé Guillaume, Fotos Pic, Fotos Bros i Xavier Miserachs.

Finalment, del 23 de gener al 31 de maig de 2027, es podrà visitar l’exposició El fin de la modernitat, a cura de Jordi Garrido, aplegada sota el títol La manufactura Aymat. 100 anys de creació (II), al Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani.

Per a la família Samaranch, la inauguració de la placa commemorativa representa molt més que un reconeixement individual. Amb aquesta iniciativa, la ciutat posa en valor el llegat de Miquel Samaranch i el paper de la Casa Aymat com a espai fonamental en la història cultural i artística del municipi.

És per aquest motiu que hem volgut entrevistar una de les seves filles, Rosa Samaranch i Viñas.

Alexandra Planas. Com a representant de la família, què sent en el fet que Sant Cugat dediqui una placa commemorativa al seu pare?

Rosa Samaranch. Estem molt contents d’aquest homenatge que fa Sant Cugat del Vallès, ja que per a la nostra família aquest acte és molt més que un reconeixement al nostre pare: és també un homenatge a tots els artistes, artesans i col·laboradors que van fer possible aquella transformació i van contribuir a situar Sant Cugat en la història de l’art contemporani.

Què representava per a Miquel la Casa Aymat i quin vincle hi va tenir?

El meu pare es va fer càrrec de la Casa Aymat quan estava tancada. Abans del seu tancament, ell era propietari de la filatura que havia heretat del meu avi i que li subministrava el fil. L’any 1955 va decidir comprar la manufactura Casa Aymat, que, després de la mort del seu fundador, Tomàs Aymat, el 1944, va entrar en una etapa de decadència.

Què va fer en Miquel i com era ell en la seva vida quotidiana? Quin record personal en té i què li ve a la memòria?

El meu pare i la meva mare, Mercè Viñas, van ser els impulsors de la nova etapa de la manufactura de la Casa Aymat, ja que van transformar la fàbrica tradicional de catifes i tapissos en un centre d’experimentació artística.

Els meus pares eren persones molt entusiastes, constants i treballadores. El meu pare sobretot destacava per ser molt catalanista i, en el sector del tapís, va contribuir a posar el nom de Catalunya i Sant Cugat en el mapa internacional de l’art tèxtil. En definitiva, va revolucionar el sector del tapís en si mateix!

Quina relació tenia en Miquel amb la Casa Aymat i amb el món de l’art i la creació?

La relació amb el món de l’art jo la situaria en el moment que ell entra en contacte amb Josep Grau-Garriga, que va assumir la direcció artística de la Casa Aymat. Grau va posar en contacte el meu pare amb els joves teixidors i artistes, i és d’aquesta manera que va néixer l’Escola Catalana del Tapís, que va revolucionar aquest sector, sobretot introduint nous materials, textures i tècniques, apropant el tapís a la pintura i l’escultura contemporànies i donant entrada a artistes de prestigi com Joan Miró, Pablo Picasso, Antoni Tàpies i Josep Guinovart.

També va contribuir a donar projecció internacional a l’art tèxtil català, amb la participació en la I Biennal Internacional de la Tapisseria de Lausana (1962), la II Biennal Internacional de la Tapisseria de Lausana (1965) i la tercera edició de la Biennal de la Tapisseria de Lausana (1967).

Cal destacar la primera exposició que es va realitzar el 1961, titulada Escola Catalana del Tapís, que es va inaugurar el 9 de novembre a la Sala Parés de Barcelona.

I quan va morir en Miquel, què va passar?

El pare va morir el 1981 de càncer. Es va haver de tancar la filatura de Terrassa, ja que ell ja no hi era al darrere. També es va haver de tancar definitivament la Casa Aymat aquell mateix any, a causa de la crisi econòmica, la pèrdua de competitivitat industrial i la competència dels productes orientals.

En l’homenatge del passat 5 de novembre (que s’ha traslladat al 30 de novembre) hi van ser presents els fills dels joves teixidors i artistes que van treballar a la Casa Aymat fa setanta anys. Considero que aquella època per a ells va ser una aventura fantàstica i que va gaudir d’un èxit enlluernador. Tinc entès que es divertien molt amb Vicente Pascual, que va ser el mestre d’arts especialista en teixit tradicional de tapissos, procedent de la Real Fábrica de Tapices de Madrid, i que Miquel Samaranch va incorporar a la Casa Aymat cap al 1958-1959. La importància de l’aportació de Pascual va ser sobretot tècnica i formativa.