Exposicions
La poètica de la resistència a Plats giratoris de Carmen Calvo
L'obra de Carmen Calvo (València, 1950) s'endinsa als plecs més incòmodes de la condició humana per qüestionar les convencions socials, els mecanismes de sotmetiment i les estructures morals que condicionen l'existència. El seu imaginari, d'una densitat simbòlica notable, combina una mirada crítica sobre la realitat amb una sensibilitat profundament empàtica envers els qui pateixen les seves formes més violentes d'exclusió. La infància sotmesa a abusos i les dones atrapades en models de dependència familiar i matrimonial ocupen un lloc central en una pràctica artística que troba a la memòria, la identitat i la resistència alguns dels seus principals territoris de recerca.
El Centre Niemeyer presenta Plats giratoris , una exposició produïda per La Fábrica i comissariada per Ana Berruguete, que es podrà visitar del 30 d'octubre al 14 de febrer. La mostra proposa un recorregut per la multiplicitat de llenguatges i registres que caracteritzen la trajectòria de Calvo, una artista difícil d'encasellar en un corrent o una disciplina determinada. En el seu treball hi conflueixen ecos del surrealisme, el dadaisme, l'art povera i l'art conceptual, en un territori híbrid on la pintura, l'escultura, la instal·lació, la fotografia, la ceràmica, el tèxtil, el dibuix, el collage i el cinema s'articulen al voltant d'un element fonamental: la imatge com a espai de pensament i qüestionament.
A Plats giratoris , l'experimentació no constitueix únicament una elecció formal, sinó una estratègia per desestabilitzar la percepció i alterar la relació habitual amb els objectes i les imatges. El títol fidel a la dimensió poètica ia les associacions surrealistes que travessen l'obra de l'artista introdueix les idees de moviment, rotació i transformació. Calvo estableix un diàleg amb l'arquitectura de l'espai expositiu i proposa una lectura en què sembla que les peces participen d'una escenografia oberta, travessada per tensions entre presència i absència, ocultació i revelació.
Les fotografies antigues de persones anònimes, intervingudes mitjançant màscares i altres elements que amaguen les cares, constitueixen un dels nuclis més significatius del seu univers visual. La manipulació d'aquestes imatges altera la condició documental i obre una reflexió sobre la identitat, la despersonalització i la ceguesa moral. Allà on la fotografia conserva l'empremta d'una existència concreta, la intervenció de Calvo introdueix una fractura que impedeix una lectura innocent de la imatge. El rostre desapareix, la identitat esdevé incerta i l'espectador s'enfronta als mecanismes mitjançant els quals la societat esborra, silencia o redueix l'individu.
Al costat d'aquestes imatges, els paisatges i objectes trobats, així com les formes creades amb fang, amplien un repertori en què els materials adquireixen una càrrega simbòlica que transcendeix la seva aparença. L?artista treballa amb fragments de realitat per construir associacions inesperades i generar nous significats. El collage, l'acumulació i la intervenció funcionen com a procediments de relectura d'allò que, a la vida quotidiana, sol romandre ocult sota l'aparença de normalitat.
La dimensió feminista de la seva obra travessa aquesta investigació sense quedar reduïda a un discurs il·lustratiu. Calvo situa les dones i la infància al centre d'una reflexió sobre la vulnerabilitat, la violència i les relacions de poder. El seu compromís es manifesta en la capacitat de fer visibles experiències silenciades i de qüestionar els codis culturals que històricament han legitimat diferents formes de dominació. La intensitat del seu llenguatge rau, precisament, a evitar que aquestes realitats es converteixin en imatges complaents: les seves obres interpel·len l'espectador des de la incomoditat i l'ambigüitat.
Et poden
Interessar
...
