Després d’haver comissariat Xavier entre llibres, centrada en el sempre polièdric Xavier Vilató i la seva relació amb el món del llibre i amb la literatura en general, la historiadora de l’art Malén Gual torna aquesta tardor a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac. Ho fa, en aquesta ocasió, per introduir-nos en l’obra i l’univers, plens de poesia, d’Anet Duncan (Durban, Sud-àfrica, 1943). L’exposició, titulada Mots robats, cerca establir un diàleg entre els treballs de Duncan i la poesia de Josep Palau i Fabre (1917-2008). De fet, Palau ha estat una figura decisiva en l’obra d’aquesta artista sud-africana d’ençà que, ja fa més de quaranta anys, va decidir d’instal·lar-se a Barcelona, ciutat en la qual resideix.
Es van conèixer el 1986, al mític racó empordanès de Grifeu (Llançà, Alt Empordà), on tots dos estiuejaven, i van establir una estreta amistat que s’allargaria fins als últims dies del poeta. Com ella mateixa explica, aquella relació va créixer durant llargues converses al voltant de l’art i la literatura, moltes de les quals mantingudes en els seus trajectes en cotxe. Poc després de morir, l’artista recordava de Palau la seva mirada, intensa, i una gran memòria que li permetia recordar detalls clau d’una conversa.
Conjuntament amb Manolo Valdés, Rosa M. Pujol Avellana o Pepe Yagües, entre d’altres, Duncan forma part dels col·laboradors i amics que varen sovintejar Palau en els darrers anys de la seva vida. Testimoni d’aquest vincle són algunes de les obres que d’ella es conserven a la fundació de Caldetes, com ara un retrat que va fer de l’alquimista i cinc fotomuntatges, i l’interès que l’artista continua tenint per la seva literatura. Sobre la faceta literària de Palau i Fabre, Duncan ha dit: "Encara que els seus poemes són el que més m’apassiona [...], escolliria Alfa Romeo i Julieta, obra de teatre que reflecteix el costat seductor de Josep i la seva particular visió de la dona."
Filla de pintor, des de ben petita Anet Duncan va quedar seduïda per l’art. Formada a la seva ciutat natal, una de les principals metròpolis d’aquest país africà, va dirigir una fàbrica d’estampació, bo i treballant la pintura i el bàtik —tècnica d’estampat tèxtil d’origen asiàtic. Més endavant, assentada a Europa, portà un taller de serigrafia a Ginebra. La primera exposició va celebrar-la a Dunkerque, al nord de França, l’any 1974.
La figura, el retrat i el paisatge són temàtiques preferents en la producció d’Anet Duncan. La llum —element catalitzador de les seves composicions—, el color i l’ambient, tractats sempre de manera ben subtil, creen una atmosfera especial, font de pau i descans. Amb el pas dels anys, el seu estil ha evolucionat d’un realisme figuratiu a un compendi d’abstracció i poesia. En aquests darrers anys, els paisatges han pres gran protagonisme en la seva creació: són les visions d’uns llocs viscuts i sentits, espais habitats físicament però també amb sensacions, sentiments i records.
La producció d’Anet Duncan ha pogut ser contemplada a Caldes d’Estrac en diverses ocasions. Una va ser a l’exposició La col·lecció d’un poeta. Els dibuixos de la Fundació Palau, amb Joan Abelló com a comissari, que es va poder veure de novembre del 2009 al març del 2010. L’altra va tenir lloc aviat farà deu anys; el 2017, la creadora sud-africana va ser una de les participants a Encontres amb l’alquimista, un projecte d’exposició a l’entorn de l’obra de Palau i Fabre i molt especialment del seu poemari Poemes de l’Alquimista (1952). Amb motiu d’aquesta mostra, Duncan va expressar que l’havia impressionat el fet que molts dels poemes de Palau haguessin estat escrits el 1943, coincidint amb el seu any de naixement. Paraules textuals de l’artista foren «he robat un munt de versos seus per batejar els meus quadres» i així ho podrem comprovar a Mots robats, la nova exposició que ens presenta la Fundació Palau.