A partir del mes d’octubre, Alemanya acull una exposició dedicada al modernisme català que s’inaugura a la Kunsthalle de Munic i, posteriorment, es presenta al Museu Barberini de Potsdam. Amb el títol Barcelona Moderna. De Gaudí a Picasso, la mostra serà la primera dedicada a aquest període històric i cultural de casa nostra en terres germàniques. El projecte està comissariat per Franziska Stöhr, Nerina Santoris i Carlos Alonso Pérez-Fajardo.
L’exposició vol oferir un nou punt de vista sobre aquesta època, marcada pel modernisme, un corrent cultural que es desenvolupa simultàniament en tots els llenguatges artístics: l’arquitectura, la pintura, el disseny, la música i la literatura. Tot plegat s’emmarca en un context històric i social definit per la industrialització i per profundes transformacions socials. En aquestes circumstàncies, Barcelona esdevé un dels principals centres culturals de l’Europa moderna durant el període comprès entre el 1880 i el 1914.

Pablo Picasso, Head of a Young Woman, MNCRAS, ©Succession Picasso.
La crisi que viu Espanya arran de la pèrdua de les darreres colònies, l’any 1898, donarà més rellevància a un esclat nacional català que, a través del llenguatge estètic del modernisme, oscil·larà entre els pols de la tradició i la modernitat.
La protagonista és la Barcelona del 1900, convertida en el principal centre industrial de la península Ibèrica, que durant aquest període evoluciona fins a esdevenir una metròpoli moderna. Aquest procés s’intensifica, sobretot, després de l’enderrocament de les muralles que la constrenyien i amb l’expansió del nou barri de l’Eixample, amb els seus amplis carrers i avingudes. En aquest escenari destaca un nou concepte d’edifici residencial, impulsat per arquitectes capdavanters com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, entre d’altres.
Barcelona Moderna rellegeix aquest període a través de cent seixanta obres, entre pintures, dibuixos, escultures, mobles i maquetes arquitectòniques. Les peces provenen del MNAC, col·laborador especial del projecte, així com de préstecs del Cercle del Liceu, la Col·lecció Carmen Thyssen, la Col·lecció Casacuberta Marsans, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, el Museo de Bellas Artes de Asturias, d’Oviedo, la Col·lecció ”la Caixa” i el Museu Cau Ferrat de Sitges.

Ramon Casas, Ramon Casas and Pere Romeu on a Tandem, 1897, @MNAC, Barcelona, 2026.
Entre els autors representats hi trobem figures reconegudes internacionalment, com Antoni Gaudí i Pablo Picasso, però l’exposició també vol contribuir a descobrir altres noms menys coneguts a Europa, com els arquitectes Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, o els pintors Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Hermen Anglada-Camarasa, Isidre Nonell i Joaquim Mir.
Els àmbits del discurs expositiu s’inicien amb el desenvolupament urbanístic de Barcelona i el concepte d’obra d’art total aplicat a l’arquitectura i el disseny. En aquest recorregut es fa esment d’espais emblemàtics de l’època modernista, com la icònica cerveseria de Pere Romeu, Els Quatre Gats, l’exclusiu Cercle del Liceu o la històrica Sala Parés.
L’exposició, però, no deixa d’abordar les tensions socials que es van viure en aquell moment, reflectides en obres de Casas i Nonell. Un altre capítol destacat el constitueixen les estades a París de pintors com Rusiñol i Casas, que van saber copsar la bohèmia de la capital francesa. La mostra també dedica un espai al Cau Ferrat de Sitges, principal centre de trobada i difusió del modernisme, així com a la cerca de llocs de retir, com la Mallorca de l’època, retratada a través dels pinzells de Rusiñol i Mir. El cromatisme intens d’Anglada-Camarasa també hi és present, juntament amb les primeres etapes de la trajectòria artística de Picasso.

Hermen Anglada Camarasa, Woman from Granada, 1914, @MNAC.
Barcelona Moderna vol explicar la ciutat del canvi de segle com un gran laboratori cultural europeu, en què conflueixen conceptes com la identitat i l’arrelament cultural, juntament amb una decidida voluntat d’obertura a Europa. La mostra proposa, així, una mirada al passat que permet reformular el llegat modernista amb les eines del present i projectar-lo cap al futur.
Kunsthalle München (23 octubre 2026 al 21 febrer 2027)
Museum Barberini Potsdam (20 març al 20 juny 2027)