KBr-DL-1280x150px_CT

Exposicions

Fernando Renes posa el mercat sota la mirada de l’art

A «MERX», l’artista explora les contradiccions de l’hipercapitalisme a través de la ceràmica, el dibuix i l’animació, en un projecte que connecta la cultura material amb la història de La Panera de Lleida.

Fotografia: Raül Muñoz Gomez
Fernando Renes posa el mercat sota la mirada de l’art
bonart lleida - 21/10/26

El mercat és molt més que un espai d’intercanvi. És també un ecosistema de relacions, una estructura econòmica i un escenari on els objectes, el treball i les persones adquireixen un valor determinat. Aquesta complexitat és el punt de partida de MERX, el projecte que Fernando Renes presenta a La Panera de Lleida, amb el comissariat d’Antoni Jové. La proposta pren el concepte de mercaderia com a fil conductor per examinar les dinàmiques de l’hipercapitalisme contemporani, en què els individus participen simultàniament com a força de treball, consumidors i productes d’un mercat globalitzat.

El títol remet al terme llatí merx, que significa mercaderia o béns mobles, i obre un camp de reflexió sobre els mecanismes que articulen la producció, la circulació i el consum. Si els primers mercats es basaven en el bescanvi, l’aparició dels diners va afavorir el desenvolupament de sistemes de transacció cada vegada més complexos, regulats progressivament per codis comercials i estructures empresarials que avui operen a escala nacional i internacional. Renes parteix d’aquesta evolució per plantejar una lectura plàstica i simbòlica de l’economia, atenta tant als objectes com als imaginaris que sostenen les relacions mercantils.

La mateixa seu expositiva participa d’aquesta reflexió. L’edifici de La Panera, que originàriament havia funcionat com a mercat medieval, estableix un vincle directe entre la història comercial de l’espai i les qüestions que aborda l’artista. Tanmateix, el projecte no es limita a recuperar aquesta memòria arquitectònica, sinó que amplia la mirada cap a les formes actuals de mercantilització i les conseqüències d’un model econòmic que travessa tots els àmbits de la vida.

La ceràmica ocupa un lloc central en aquesta investigació. Renes s’interessa especialment pels objectes utilitaris de tradició local, concebuts per resoldre necessitats quotidianes com ara emmagatzemar, transportar o cuinar. Històricament, aquestes peces no estaven pensades per a la contemplació estètica, sinó per a l’ús. Només més recentment, en un context marcat per les transformacions del mercat, moltes han incorporat una dimensió ornamental que contribueix a mantenir-les vigents. En aquesta transició entre funcionalitat i decoració, l’artista identifica una via per interrogar les relacions entre artesania, valor econòmic i consum.

Aquesta mirada també remet a la història de la ceràmica com a contenidor i instrument de circulació de mercaderies. Les àmfores que transportaven oli des de la Bètica fins a Roma i que, un cop utilitzades, acabaven dipositades al mont Testaccio il·lustren la relació entre els objectes, les rutes comercials i els residus materials que deixa l’activitat econòmica. La ceràmica esdevé així un testimoni dels intercanvis i de les estructures socials que els fan possibles, alhora que connecta els circuits comercials del passat amb les lògiques de producció i consum del present.

Fidel a una trajectòria rigorosa i coherent, sovint al marge de les modes i les tendències, Fernando Renes articula el projecte a través d’un llenguatge multidisciplinari que combina dibuix, animació, escultura i ceràmica. La proposta inclou un gran mural ceràmic, peces de ceràmica tradicional, dibuixos de gran format i animacions audiovisuals. Lluny de funcionar com a mitjans independents, aquests recursos construeixen un univers visual en què els objectes quotidians adquireixen noves lectures i els processos econòmics esdevenen matèria d’experimentació artística.

Amb MERX, Renes posa en relació la dimensió material dels objectes amb el valor simbòlic que els atribuïm. La seva proposta convida a observar críticament els mecanismes que transformen els béns, el treball i fins i tot les experiències humanes en mercaderia. A La Panera, aquest plantejament troba un escenari especialment significatiu: un antic mercat que avui acull una reflexió sobre la persistència i les metamorfosis de l’intercanvi en la societat contemporània.

L’exposició es podrà visitar del 24 d’octubre de 2026 al 7 de febrer de 2027 a La Panera de Lleida, amb Antoni Jové com a comissari.

7 FVC_Anna-Irina-Russell_Anuncis-digitals_Bonart_180x180_v1banner-automobil-180x180

Et poden
Interessar
...

FVC_Josep-Maria-de-Sucre_Bonart_817 × 88_v1