El Museu d’Història de Girona inicia una nova etapa amb la transformació de la primera planta, un projecte vinculat a la commemoració dels 2.100 anys de la fundació de la ciutat. La intervenció comporta el tancament temporal de les sales dedicades fins ara a la Girona romana i medieval, que es renovaran per acollir una nova proposta expositiva concebuda per oferir una lectura transversal del passat gironí. La previsió és que l’espai remodelat obri les portes a començaments de maig de 2027.
Sota el títol Ciutat, societat i vida, la nova mostra formarà part del projecte Girona 2100 anys: 21 objectes per a 21 segles, una iniciativa que vol revisar la història de la ciutat des d’una perspectiva contemporània. El canvi principal serà narratiu: el recorregut deixarà de seguir una successió estrictament cronològica per articular-se al voltant de qüestions socials, amb les persones i les seves maneres de viure com a protagonistes. D’aquesta manera, els objectes patrimonials mantindran la seva presència, però s’integraran en un discurs renovat que posarà en relació diferents períodes històrics i les preguntes del present.
El projecte ocuparà tota la primera planta i incorporarà, a més de les sales de Roma i de la Girona medieval, l’espai d’exposicions temporals i la sala Ermessenda, fins ara destinada principalment a conferències i altres activitats. La comissària serà Carme Sais Gruart, cap del Servei d’Arts Visuals, Museus i Patrimoni de l’Ajuntament de Girona, juntament amb Sílvia Planas Marcé, directora del Museu d’Història. Pep Canaleta assumirà la comissaria de disseny.
La renovació no implicarà, però, la desaparició de les peces que fins ara configuraven el relat permanent. Bona part dels objectes i elements exposats a les sales dedicades a Roma i a l’edat mitjana es recuperaran en la nova proposta, tot i que presentats des d’una perspectiva diferent. El propòsit és superar les divisions temporals tradicionals i explorar com s’han configurat la vida col·lectiva, les estructures socials i la identitat urbana al llarg dels segles.
El tinent d’alcaldia i regidor de Cultura, Quim Ayats Bartrina, considera que el bimil·lenari representa una oportunitat per actualitzar la manera d’explicar la trajectòria de Girona i connectar-la amb les inquietuds actuals. En aquest sentit, la intervenció vol reforçar el paper del museu com a espai de coneixement i interpretació del patrimoni, més enllà de la presentació cronològica dels fets històrics. Durant el període de tancament parcial, l’equipament continuarà obert i oferirà entrada gratuïta, ja que només es podrà visitar una part del recorregut habitual.
Noves mirades des de l’art i la cultura
Mentre avancen els treballs de remodelació, el Museu d’Història mantindrà l’activitat expositiva a la quarta planta amb dues propostes dedicades a figures destacades de la cultura gironina. La primera, Recordant Varés, reivindicarà la trajectòria d’Antoni Varés, creador polifacètic vinculat a la ciutat. La inauguració tindrà lloc el dilluns 26 d’octubre, a les 19.30 h. La segona exposició estarà dedicada a Narcís Comadira, artista i escriptor, i presentarà una selecció de la seva obra en una secció específica que es podrà visitar a partir de finals de gener de 2027.
La commemoració del bimil·lenari s’estén també a altres espais i institucions de Girona. El programa, coordinat per l’Ajuntament, reuneix museus, arxius i entitats de la ciutat en una agenda que combina recerca, divulgació i descoberta patrimonial. Entre les activitats previstes hi ha les conferències Girona, una ciutat per descobrir i Deu descobertes del nostre patrimoni, així com visites comentades als fons en reserva d’arxius i museus. També s’hi inclouen el cicle El futur està escrit, tan sols el passat romà impredictible, el programa expositiu Llegats en potència i la iniciativa 21 segles/21 fets arquitectònics, que proposa aproximar-se a la història urbana a través de les seves transformacions arquitectòniques.
Un dels moments centrals de la commemoració serà el congrés Bimil·lenari de Girona, organitzat per l’Institut d’Estudis Gironins i l’Ajuntament. La trobada reunirà especialistes per aprofundir en la fundació de les ciutats romanes i en la seva evolució urbanística, política i social al llarg del temps.
La celebració pren com a referència els orígens de Gerunda, fundada tradicionalment entre els anys 76 i 77 aC, i planteja una oportunitat per revisar el llegat de la ciutat des de diferents disciplines. En aquest context, la transformació del Museu d’Història esdevé una de les actuacions més significatives del programa: no es tracta únicament de renovar unes sales, sinó de repensar com es narra el passat i de quina manera aquest pot continuar dialogant amb la Girona contemporània.