Notícies
Converses Bonart inaugura a Bogotà una nova etapa de converses amb Rafael Tamayo
Quin lloc ocupa el museu en una societat travessada per transformacions culturals, tensions polítiques i noves formes de relació entre comunitats i institucions? Aquesta pregunta vertebra el primer capítol de Diàlegs Bonart a Bogotà , una iniciativa audiovisual amb què Bonart torna a activar el seu canal de YouTube i obre una nova etapa de converses al voltant de l'art, el pensament i les polítiques culturals. El protagonista d'aquesta primera trobada és Rafael Tamayo, director del Museu d'Art Modern de Medellín (MAMM), amb qui Ricard Planas i Fernando Cuevas aborden els reptes de les institucions culturals contemporànies i la capacitat per construir vincles significatius amb la societat.
La conversa es va fer a Bogotà, en paral·lel a la presentació del número 3 de Bonart Internacional , una edició que reforça la voluntat de la publicació d'establir ponts entre Catalunya, Colòmbia i altres contextos culturals, generant espais d'intercanvi que transcendeixin les fronteres geogràfiques. En aquest marc, Diàlegs Bonart recupera el format de conversa com una eina per apropar-se als qui, des de diferents responsabilitats i perspectives, contribueixen a definir el present i el futur de la cultura.
La trajectòria de Rafael Tamayo ofereix un punt de partida especialment fèrtil per a aquesta reflexió. La seva experiència combina la gestió cultural, la investigació acadèmica i el desenvolupament de polítiques públiques, amb una formació interdisciplinària que abraça la història, el dret, les humanitats i la teologia. Doctor en Història per la Universitat Nacional de Colòmbia i magíster en Dret Internacional per la Université Paris II Panthéon-Assas, Tamayo ha dirigit institucions com el Museu de Memòria de Colòmbia i BibloRed, la Xarxa Distrital de Biblioteques Públiques de Bogotà. També ha col·laborat amb la UNESCO i ha exercit responsabilitats vinculades a la cooperació internacional al Ministeri de Cultura de Colòmbia.
Aquest recorregut us permet plantejar una concepció del museu que supera la idea de la institució com un espai destinat exclusivament a conservar col·leccions i organitzar exposicions. El museu contemporani ha de ser, des d'aquesta perspectiva, un lloc de pensament, participació i trobada capaç de reconèixer les particularitats del seu entorn i establir relacions duradores amb la ciutadania. La seva funció no es limita a presentar obres o articular discursos curatorials, sinó que també implica generar preguntes, propiciar el diàleg i contribuir a comprendre les realitats socials en què s'inscriu.
Un dels eixos de la conversa és precisament la relació entre cultura i comunitat. Com pot una institució cultural escoltar el seu entorn sense renunciar a la capacitat crítica? De quina manera pot construir relats que connectin les pràctiques artístiques amb les experiències dels qui habiten un territori? Les respostes exigeixen repensar els models de gestió, els mecanismes de participació i les formes en què els museus construeixen i en comuniquen les narratives. També conviden a considerar la dimensió pública de la cultura com a àmbit de responsabilitat compartida.
La reflexió adquireix una rellevància particular a Amèrica Llatina, on les institucions culturals dialoguen amb contextos socials i històrics diversos i amb comunitats les experiències de les quals no sempre troben representació en els relats oficials. En aquest escenari, el museu pot actuar com a mediador, plataforma dintercanvi i espai per a la construcció de noves perspectives, sense perdre la seva capacitat per qüestionar els discursos establerts. El repte consisteix a articular l‟especificitat local amb les converses internacionals que travessen el món de l‟art, evitant tant l‟aïllament com l‟homogeneïtzació de les experiències culturals.
La trobada entre Ricard Planas, Fernando Cuevas i Rafael Tamayo obre així una conversa sobre les possibilitats d'imaginar institucions més obertes, crítiques i connectades amb el temps. Una reflexió que enllaça amb la voluntat de Bonart d'ampliar els espais de difusió i generar continguts audiovisuals capaços de prolongar el diàleg cultural més enllà de les pàgines impreses.
Amb aquest primer capítol de Diàlegs Bonart a Bogotà , la revista reactiva el seu canal de YouTube i reforça la seva aposta pels formats que permeten escoltar directament els seus protagonistes. La iniciativa neix vinculada a la presentació de Bonart Internacional número 3, però aspira a consolidar un espai d'intercanvi propi entre professionals, artistes, investigadors i responsables d'institucions culturals.
Et poden
Interessar
...
