Exposicions
L'altra veritat d'Héctor Francesch
Fins al 6 de novembre, Héctor Francesch (La Corunya, 1977) presenta a la galeria Moret Art de la Corunya (C. Uruguai, 1) la seva exposició A outra verdade ('L'altra veritat'). Una mirada tan personal com irònica sobre la realitat quotidiana, adornada amb el seu característic relat pictòric.
Amb una trajectòria consolidada a partir de la pintura, el seu àmbit de recerca predilecte, Francesch s'ha anat endinsant de manera gradual en altres disciplines com l'escultura, la instal·lació, la serigrafia, el disseny gràfic o la il·lustració, i ha desplegat una extensa obra amb un estil tan original com a reconeixible. De fet, la seva obra s'ha exposat a diferents galeries i institucions de Barcelona, la Corunya, Madrid, Berlín, Lisboa, Nova York o Adelaide.
A més de la seva personalíssima paleta cromàtica, la seva tècnica impecable o la cura i la precisió de les seves composicions —que alterna amb el seu enginy i el seu retintí proverbial—, l'obra de Francesch es caracteritza pel seu llenguatge visual propi i inconfusible: els objectes que reprodueix són portadors d'una càrrega simbòlica inapel·lable.
A outra verdad parteix d'una sesuda reflexió sobre la seva capacitat per construir i narrar una veritat pròpia, al marge de la veritas . Francesch reivindica la seva llibertat com a pintor per triar «què comptar i des de quina perspectiva, o quina realitat s'ha de construir. No he de ser objectiu. Exposo el meu punt de vista sobre un tema i decideixo com explicar-ho. Sóc lliure», assevera. I, a partir d'aquestes premisses, articula un relat alternatiu, un món màgic on l'oníric s'amalgama amb elements reconeixibles, símbols i molta ironia.
Algunes reflexions
Des d'aquesta perspectiva, Francesch explora aquesta tensió entre allò conegut i allò imaginat. I, en efecte, encerta a reinterpretar la realitat des del seu particular univers creatiu ia convertir fins i tot les escenes en testimonis d'una època. Cadascuna de les seves obres desvetlla un petit microcosmos amb múltiples referències a Galícia i, sobretot, a la seva ciutat natal, als seus espais i costums. A través de la mirada lúdica, transforma la quotidianitat i aconsegueix que personatges, objectes i situacions familiars esdevinguin icones d'una generació.
"Diuen que la història que coneixem és un conjunt d'esdeveniments als quals un narrador dóna forma des d'un punt de vista objectiu. Si el que és raonable és pensar que la subjectivitat és una cosa que ens és implícita, aconseguir l'objectivitat pura en narrar els fets que han tingut lloc al llarg de la història no ha de ser una tasca senzilla...", subratlla.
"Com a éssers humans —és a dir, com a ments que observen i pensen—, anem filant històries pròpies a partir de l'experiència, dels nostres punts de vista i anhels". Per a Francesch, la praxi artística és una cosa semblant: "Tal com s'empra un paper en blanc per escriure els fets registrats als llibres, els pintors disposem d'un llenç, un suport també en blanc, per explicar una història".
Però l'artista surt amb avantatge respecte a l'historiador: «No hem de ser objectius». L'exposició parla d'«aquesta veritat que volem veure, ja sigui capriciosa o màgica, crua o còmica». I aquesta és la proposta de Francesch: "Un món en què es barregen elements o fets coneguts de la realitat, diguem-ne, “oficial”, allò oníric i allò fantàstic, il·luminant així una altra veritat: la meva…", postil·la.
Amb aquesta exposició, la galeria Moret Art torna a apostar per la creació contemporània gallega i per la feina d'artistes capaços de construir universos propis.
Et poden
Interessar
...
