Exposicions
Dos llenguatges artístics al llindar del simbòlic
Petjades del temps i paisatges que semblen existir més enllà de la realitat visible. Entre tots dos territoris es desplega Llindars i constel·lacions , una exposició que reuneix obres de Mariana Brihuega i Andrea Bloise realitzades entre 2017 i 2026 al Museu d'Escultures Luis Perlotti de Buenos Aires. La mostra estableix un diàleg entre dues creadores que comparteixen els seus orígens a la talla en fusta i una formació escultòrica comuna, però que han desenvolupat universos plàstics propis, articulats des de diferents llenguatges i sensibilitats.
A l'obra de Mariana Brihuega, la matèria adquireix una dimensió narrativa i simbòlica. La seva sèrie Frontisses i Esquerdes parteix d'objectes quotidians marcats per l'ús i el pas del temps —portes, finestres, maletes, bastons i crosses— per explorar qüestions relacionades amb la fractura, la reconstrucció i el canvi. Aquests elements, desposseïts de la seva funció habitual o transformats en noves estructures, evoquen experiències de ruptura i processos de transformació personal. Les referències al tarot amplien aquesta investigació cap a un imaginari en què els símbols funcionen com a instruments d'interpretació de l'experiència i de múltiples possibilitats.
Andrea Bloise, per la seva banda, construeix una poètica pictòrica on el paisatge i la natura s'allunyen de la representació literal per endinsar-se en territoris imaginaris. Les seves composicions combinen formes orgàniques, arquitectures inventades i al·lusions còsmiques en escenaris de ressonàncies metafísiques. L'atenció al detall i la intensitat cromàtica contribueixen a generar atmosferes en què allò que és reconeixible conviu amb allò enigmàtic, mentre la pintura es converteix en un espai obert a la percepció, el somni i l'exploració de realitats alternatives.
La trobada entre les dues artistes s'articula al voltant de la noció de llindar, entesa com a lloc de trànsit entre estats, experiències i formes de percepció. Si Brihuega troba als objectes la memòria material de les transformacions, Bloise obre finestres cap a paisatges mentals on la imaginació reorganitza el món visible. Les seves propostes, diferents en els procediments i els resultats, coincideixen en la voluntat d'indagar en allò que roman ocult sota la superfície de les coses.
Et poden
Interessar
...
