Exposicions
María Villa torna a la llum
La Galeria Carlos Orozco presenta Tornar a María Villa , una mostra que reuneix al voltant d'un centenar d'obres i que proposa revisar la trajectòria d'una pintora autodidacta la producció de la qual ha quedat durant anys reduïda, en bona mesura, a l'etiqueta de primitivista. L'exposició està comissariada per Raúl Zuleta, investigador de la seva obra, juntament amb Carlos Uribe i Camila Téllez, i es podrà visitar del 27 d'agost al 31 d'octubre.
María Villa va néixer el 16 de novembre de 1909 a Guarne, Antioquia. Allunyada de la formació acadèmica i dels circuits convencionals de l'art, va desenvolupar una pintura profundament personal, construïda des de l'observació, la memòria i una manera particular de representar el món que l'envoltava. La seva condició d'autodidacta va ser durant molt de temps un dels principals elements utilitzats per definir-la, encara que també va contribuir a situar-la en un territori marginal dins de la historiografia artística colombiana.
La seva obra ha estat inclosa habitualment als apartats dedicats a l'art primitivista, una classificació que resulta insuficient per explicar la riquesa de les seves pintures. Davant la idea d'una producció ingènua o gairebé pueril que tradicionalment s'ha associat a aquesta categoria, les obres de Villa revelen una construcció molt més conscient de l'espai, les figures i les relacions que s'hi estableixen. La seva aparent senzillesa amaga una mirada capaç de condensar en superfícies reduïdes escenes, personatges i situacions carregades de tensió i significat.
També el petit format forma part inseparable de la identitat artística. Recentment, una vintena de les seves obres van ser presentades per la galeria a la fira Un-Fair de Bogotà, totes de reduïdes dimensions. A Medellín, l'exposició amplia considerablement aquest recorregut amb un centenar de peces que permeten observar la continuïtat i l'evolució del llenguatge.
Raúl Zuleta assenyala que una de les raons d'aquest format reduït està relacionada amb les circumstàncies materials en què treballava l'artista. Villa solia pintar sobre els fragments de llenç que sobraven de les teles utilitzades per la seva parella, Federico Vargas. Allò que podia semblar una limitació va acabar convertint-se en una característica distintiva de la seva producció. Les seves petites superfícies concentren una pintura de gran intensitat, on cada figura i cada element adquireixen una presència especialment significativa.
Tornar a María Villa planteja, precisament, la necessitat de mirar les obres més enllà de les categories que les han acompanyat. L'exposició no pretén únicament recuperar una artista poc coneguda, sinó també qüestionar la manera com determinats creadors autodidactes han estat incorporats a la història de l'art. En el cas de Villa, l'etiqueta de primitivista ha permès situar-la dins una tradició, però alhora ha amagat bona part de la singularitat del llenguatge.
La seva pintura es mou entre allò quotidià i allò simbòlic, entre la representació reconeixible i una construcció del món que respon únicament a les seves pròpies regles. Hi ha en les composicions una voluntat de síntesi que no depèn de la manca de recursos, sinó d'una manera particular de mirar. Les figures, els espais i les escenes apareixen sotmesos a una lògica pròpia, allunyada tant dels cànons acadèmics com de les tendències dominants del temps.
La recuperació de María Villa adquireix una dimensió que va més enllà de l'exposició. Suposa tornar visibilitat a una artista que va desenvolupar la seva obra des d'una posició perifèrica i que, precisament per això, va construir un llenguatge difícil d'encaixar a les categories habituals. La seva pintura obliga a reconsiderar els límits entre art acadèmic i autodidacte, entre ingenuïtat i consciència formal, entre tradició i llibertat.
Et poden
Interessar
...
