Exposicions
La vida sota la mirada d'Elliott Erwitt
"Alguns troben les meves fotografies malenconioses, altres les troben divertides. Però ¿no són la malenconia i la ironia dues cares d'una mateixa realitat?". En aquesta contradicció aparent es condensa bona part de la manera d'entendre la fotografia d'Elliott Erwitt (París, 1928–Nova York, 2023), un autor capaç de trobar en una escena quotidiana l'humor, la tendresa, l'estranyesa o la malenconia que s'amaguen darrere de l'aparentment insignifica.
El Museu Cívic Archeològic de Bolonya presenta, de l'1 d'octubre del 2026 al 28 de febrer del 2027, Elliott Erwitt. L'art de mirar, una exposició que proposa aproximar-se a la trajectòria des d'una perspectiva diferent. Més enllà de les imatges icòniques que van contribuir a convertir-lo en un dels fotògrafs més reconeguts del segle XX, la mostra busca recuperar l'home que hi havia darrere la càmera: el pare, el marit, l'amic, el viatger i, sobretot, aquest observador incansable de la condició humana.
IMMAGINE GUIDA: NEW YORK CITY, 1974 © ELLIOTT ERWITT (CLICCA SULL'IMMAGINE PER VISUALITZAR-LA A TUTTO SCHERMO)
Comissariada per Biba Giacchetti i produïda i organitzada per Civita Mostre e Musei, en col·laboració amb el Museu Cívic Archeològic del Sector Museus Cívics de l'Ajuntament de Bolonya, l'exposició reuneix al voltant d'un centenar de fotografies que recorren moments diferents de la carrera d'Erwitt. Al costat d'algunes de les seves imatges més conegudes, el recorregut incorpora un important conjunt de fotografies procedents de la seva col·lecció privada, moltes mostrades públicament per primera vegada.
La selecció permet així desplaçar la mirada des de l'Erwitt convertida en icona cap a un fotògraf molt més personal. Les seves fotografies més cèlebres no apareixen aïllades de la seva biografia, sinó com a part d'una experiència vital on els esdeveniments privats, els viatges, les trobades i l'observació quotidiana van alimentar constantment la seva manera de fotografiar.
A Erwitt, l'íntim mai no està tancat en l'autobiogràfic. Una escena familiar, un gest fugaç, una parella, un gos, un paisatge o una situació aparentment banal poden adquirir una dimensió universal quan passen per la càmera. El fotògraf extreu d'aquests petits fragments de realitat emocions reconeixibles per qualsevol: el desig, la solitud, l'afecte, l'absurd, la pèrdua, la complicitat o l'humor.
Aquesta capacitat per transformar allò particular en una experiència compartida explica bona part de la vigència de la seva obra. Erwitt observava abans de fotografiar, i en aquesta espera trobava situacions en què la realitat semblava revelar durant un instant una cosa que normalment roman oculta. La seva fotografia no necessitava grans esdeveniments per parlar del món: en tenia prou amb mirar atentament.
Et poden
Interessar
...
