Exposicions
Leonel Castañeda revisa el poder d'una mirada oculta
Qui mira quan amb prou feines podem veure la cara? La pregunta travessa Tapadas , la nova exposició de Leonel Castañeda Galeano a Espai El Dorado, i obre una reflexió sobre la identitat, la mirada i les formes en què el cos es pot convertir en un territori d'ocultació i, alhora, de resistència. La proposta, presentada per Sala Seqüència de la ciutat de Bogotà, parteix d'una figura la presència històrica de la qual està marcada precisament per allò que roman ocult.
El projecte estableix un diàleg entre Barcelona i Bogotà, amb una parada futura a Banyoles, ja que Leonel Castañeda exposa El cos dels cossos a l'Espai Iseren Dalmau de la Fundació Lluís Coromina, i recupera la imatge de les dones tapades per explorar les tensions que es generen quan la identitat deixa d'estar immediatament disponible per a qui observa. En aquest joc entre veure i ser vist, Castañeda situa l'espectador davant d'una presència que no s'entrega completament i que obliga a qüestionar els mecanismes habituals de reconeixement.
Leonel Castañeda Galeano, Sense títol, 2018.
L'exposició pren com a referència una forma de vestir d'origen musulmà que, incorporada a la cultura espanyola durant el període colonial, va arribar a Amèrica i va adquirir a Lima unes característiques pròpies. El seu ús, documentat des del període virreinal, va assolir una especial intensitat durant els segles XVII i XVIII i es va mantenir durant bona part del XIX, fins a convertir-se en una de les imatges més característiques de la ciutat.
Més enllà de la seva dimensió vestimentària, el tapat condensava una relació complexa entre visibilitat, anonimat i identitat. La cara parcialment coberta alterava les formes convencionals de reconeixement i modificava també la relació entre qui observava i qui era observat. La possibilitat que una dona pogués desplaçar-se per l‟espai públic sense que la seva identitat pogués establir-se de manera immediata generava inquietud i qüestionava els codis socials establerts.
Leonel Castañeda Galeano, Sense títol, 2019.
L?exposició incorpora un text de Sigrid Castañeda que contribueix a ampliar aquest marc de lectura ia situar la figura de les tapades dins d?una història marcada pels desplaçaments culturals, les transformacions socials i les relacions de poder. La indumentària apareix així com un dispositiu que, lluny de ser neutre, participa en la construcció d'allò que es pot mostrar i allò que ha de romandre ocult.
Et poden
Interessar
...
