Medellín, una ciutat que va trobar a l'art una altra mirada

La capital d'Antioquia ha esdevingut un dels grans epicentres culturals d'Amèrica Llatina i, especialment, un territori d'enorme vitalitat per a l'art contemporani. El seu nom es pronuncia avui amb orgull i apareix vinculat a un moviment artístic que no deixa de créixer, experimentar i cercar noves maneres de relacionar-se amb una ciutat marcada profundament per la seva història.

Enclavada en una vall entre muntanyes i travessada pel riu Medellín, la seva geografia particular ha condicionat durant dècades el creixement urbà. També ho va fer una història recent travessada per la violència i les migracions internes. Bona part de la població va arribar des de zones rurals fugint dels seus territoris, instal·lant-se als vessants i construint nous barris en una expansió urbana que va acabar dibuixant una ciutat complexa, desigual i profundament heterogènia.

Precisament per això és especialment significatiu observar com l'art i la cultura han contribuït a generar una altra lectura de Medellín. No es tracta d'esborrar un passat que continua present, sinó de mirar-lo des d'altres llocs, introduir preguntes noves i permetre que la ciutat es pugui explicar també a través dels seus processos creatius. La Comuna 13 potser és un dels exemples més visibles d'aquesta transformació, on l'art urbà, els projectes comunitaris i l'espai públic han adquirit un protagonisme que transcendeix la dimensió estrictament cultural.

Un altre dels grans escenaris d'aquest canvi és a Ciutat del Riu. L'antiga zona industrial ha donat pas a un nou districte on hi conviuen habitatges, parcs, restaurants, cafès, galeries i espais culturals. L'arquitectura contemporània comparteix territori amb les empremtes d'aquell passat fabril, en una convivència especialment reveladora: Medellín no necessita amagar què va ser per construir allò que vol ser.

En aquest paisatge, el Museu d´Art Modern de Medellín, el MAMM, ocupa una posició fonamental. Instal·lat a l'espai d'una antiga siderúrgica, el museu conserva part de la memòria industrial del lloc alhora que funciona com a un dels principals motors de l'art contemporani de la ciutat. La programació, les exposicions i la relació amb l'espai urbà han contribuït a consolidar-lo com un punt de trobada entre artistes, públic i noves formes d'entendre la creació contemporània.

El MAMM representa a més a més una determinada manera d'entendre la cultura: oberta i vinculada a la ciutadania. La gratuïtat de les vostres visites els dimecres o la programació cinematogràfica a l'aire lliure de l'últim divendres de cada mes són exemples d'una voluntat d'ampliar l'accés a l'art i de portar l'activitat cultural més enllà dels circuits tradicionals. A Medellín, la cultura sembla formar part d'una conversa col·lectiva en què el museu no roman aïllat de la ciutat, sinó que hi dialoga permanentment.

També resulta significativa l'exposició Kokhaproy , instal·lada a la terrassa del museu, en abordar el full de coca des de perspectives artístiques, polítiques i simbòliques. La proposta permet allunyar-se d‟una lectura exclusivament associada al narcotràfic i recuperar la complexitat històrica i cultural d‟un element profundament arrelat a Colòmbia. L'art torna a exercir així una funció essencial: ampliar el relat i qüestionar les imatges massa simples amb què durant dècades s'ha explicat Medellín i el seu entorn.

Tot això adquireix un significat especial aquests dies, coincidint amb la presentació al MAMM del número 3 internacional de Bonart . L'arribada de la revista a Medellín no és només una parada dins del recorregut internacional, sinó una oportunitat per establir un diàleg entre dues escenes culturals que comparteixen una mateixa voluntat d'explorar el present des de l'art contemporani. Que aquesta presentació tingui lloc precisament al MAMM reforça aquest enllaç entre creació, territori i noves mirades sobre la cultura.

Medellín ha canviat, però potser el més interessant no és únicament quant ha canviat, sinó com ha après a explicar aquest canvi. La ciutat que va quedar atrapada durant anys en determinats relats sobre la violència, el narcotràfic i la marginalitat ha construït altres discursos al voltant de l'art, l'arquitectura, l'espai públic, l'educació i la cultura. La transformació urbana ha estat acompanyada d'una transformació simbòlica.

En dues dècades, Medellín va passar d'ocupar posicions entre les ciutats amb més índexs de violència del món a rebre el 2016 el Lee Kuan Yew World City Prize, un reconeixement internacional als seus processos de transformació urbana ia la creació de comunitats més habitables i sostenibles. A aquest procés s'hi han afegit iniciatives ambientals destinades a ampliar espais verds i avançar cap a un model de ciutat més sostenible.

Però Medellín no es pot entendre únicament des de les xifres de transformació urbana ni des dels reconeixements internacionals. La seva veritable singularitat potser és en la capacitat d'haver fet de l'espai públic, dels museus i de l'art contemporani eines per construir noves formes de pertinença. Entre les muntanyes, el riu, les antigues fàbriques i els nous barris, la cultura ha trobat un territori fèrtil per preguntar-se quina ciutat va ser, quina és i quina vol esdevenir.