Notícies
El secret funerari de Chan Chan surt a la llum
Un equip d'arqueòlegs peruans ha localitzat una plataforma funerària ximú monumental de més de 600 anys d'antiguitat que ha estat pràcticament intacta a Chan Chan, una circumstància extraordinària en un territori on aquest tipus d'estructures ha estat històricament objecte de saquejos.
A l'interior de la plataforma s'han identificat cinc cambres funeràries que conserven les restes de 38 individus, juntament amb un important aixovar compost per objectes de coure i or, armes de metall, artefactes i al voltant de 200 atuells de ceràmica negra decorades amb pigments vermells. L'excepcional conservació del conjunt permet estudiar les restes humanes i els objectes en una disposició molt propera a aquella en què van ser dipositats fa gairebé sis segles.
Entre els individus identificats en destaca un considerat pels investigadors com la figura principal de l'enterrament. Segons l'arqueòleg Jorge Meneses, es tractaria d'un membre de l'elit de la societat ximú, encara que l'estudi de les restes haurà d'aportar noves evidències sobre la identitat, la posició i el paper dins l'estructura política i social de l'època. El seu soterrament presenta, a més a més, característiques singulars que el diferencien d'altres pràctiques funeràries conegudes d'aquesta cultura.
La importància del descobriment rau precisament en la possibilitat de contemplar el conjunt funerari com una unitat. No es tracta únicament de recuperar objectes aïllats, sinó de reconstruir les relacions entre els cossos, els espais d'enterrament i els aixovars que els acompanyaven. Les armes, els metalls preciosos, les ceràmiques i altres elements dipositats juntament amb els difunts constitueixen un registre material capaç d'aportar informació sobre les jerarquies socials, les creences i els rituals funeraris de la societat ximu.
La troballa adquireix encara més rellevància per la seva localització. Chan Chan va ser la capital del regne Chimú i un dels grans centres urbans de l'Amèrica prehispànica. La ciutat, el nom de la qual es relaciona amb l'expressió «sol resplendent», es va arribar a estendre per uns 20 quilòmetres quadrats i va estar formada per deu grans palaus emmurallats. En el seu moment de màxim desenvolupament va poder assolir una població propera a les 30.000 persones.
La cultura ximú va florir aproximadament entre els segles X i XV a la costa nord de l'actual Perú, abans de quedar incorporada a l'Imperi inca. La seva societat va desenvolupar una complexa organització política, econòmica i religiosa, i Chan Chan es va convertir al centre d'un poderós regne la influència del qual es va estendre per una extensa franja de la costa.
Les plataformes funeràries ocupaven un lloc destacat dins aquest sistema. Els membres de les elits eren enterrats en espais especialment construïts dins grans complexos arquitectònics, on els rituals funeraris contribuïen també a preservar la seva posició i memòria. En aquest context, la nova tomba ofereix una oportunitat excepcional per comprendre com s'articulaven el poder i la mort en una de les civilitzacions més importants de l'Amèrica preincaica.
El fet que l'enterrament hagi arribat fins als nostres dies amb un grau de conservació tan elevat converteix el descobriment en una de les troballes arqueològiques més rellevants dels darrers anys al Perú. La plataforma permet observar conjuntament individus i objectes, una cosa especialment valuosa per a la investigació arqueològica i antropològica.
L'estudi dels 38 cossos i dels centenars d'objectes recuperats tot just comença. Les investigacions futures podran determinar aspectes com l'edat i el sexe dels individus, les possibles relacions familiars, les condicions de vida i les circumstàncies de la mort. També podran ajudar a establir amb més precisió qui va ser la figura principal del mausoleu i quin significat van tenir les diferents ofrenes.
La ciutat de Chan Chan, declarada Patrimoni Mundial per la Unesco, torna així a revelar una part de la seva història enterrada. Més de sis segles després que aquells cossos fossin dipositats a la plataforma funerària, l'arqueologia recupera ara un fragment excepcional de la societat que va construir aquest monumental centre urbà. I ho fa no a través d'una peça aïllada, sinó mitjançant un conjunt pràcticament intacte que permet acostar-se, amb una precisió poc habitual, a la relació entre poder, ritual i mort al món ximu.
Et poden
Interessar
...
