L'edició 2026 de Mostra Espanha transforma el seu tradicional concepte de “Guest Work” en una proposta plural amb la presentació de dues obres de Maruja Mallo, una de les figures fonamentals de les avantguardes espanyoles. Del 15 de setembre al 29 de novembre, el MAC/CCB de Lisboa acollirà Escombraries (1930) i Natura viva (1943), dues peces que permeten recórrer moments molt diferents de la trajectòria de l'artista i, alhora, establir un diàleg amb algunes de les qüestions que vertebren aquesta edició.
Sota el lema “Spain in Motion: Diversity and Sustainable Futures”, Mostra Espanha 2026 planteja una mirada sobre una Espanya entesa des del moviment, la diversitat i la transformació. En aquest context, les obres de Mallo adquireixen una ressonància especial en connectar art i cultura amb els oceans i la sostenibilitat, l'ecologia i el canvi climàtic, així com amb les fronteres, les ruralitats i els territoris en transformació.
Escombraries , realitzada el 1930, pertany a un moment decisiu de la producció de Mallo i ens situa a les perifèries grises del Madrid anterior a la Guerra Civil. L'artista converteix allò que habitualment roman al marge de la representació —les deixalles, les restes, els materials abandonats— en matèria artística. La ciutat apareix així des d'una perspectiva que qüestiona les jerarquies i els models de representació, anticipant una sensibilitat que avui es pot llegir des de les preocupacions contemporànies pel consum, els residus i la relació entre societat i entorn.
Davant d'aquesta atmosfera urbana i ombrívola, Naturaleza viva , del 1943, introdueix un canvi radical de paisatge, color i experiència. L'obra pertany als anys d'exili de Mallo a Amèrica i remet a l'univers natural de la costa xilena de Valparaíso, on l'artista va trobar nous estímuls per desenvolupar una pintura vinculada al territori, la natura i les formes orgàniques. El trànsit entre les dues peces permet observar no només l'evolució del llenguatge plàstic, sinó també com el desplaçament geogràfic i vital va transformar la seva manera de mirar.
La distància temporal entre el 1930 i el 1943 adquireix així una dimensió que supera l'estrictament cronològica. Entre totes dues obres s'obre un recorregut marcat per la ruptura històrica, l'exili i el descobriment d'altres paisatges. Mallo passa dels marges d´una ciutat europea a les costes americanes, dels residus urbans a una naturalesa vibrant, construint una geografia artística travessada per la mobilitat.