Exposicions
Beatriz Olano obre l'espai cap a dins
Mirar cap a dins també pot ser una manera d'expandir l'espai. A l'obra de Beatriz Olano, el llenç no constitueix un límit definitiu, sinó un territori que es pot prolongar, transformar i establir noves relacions amb el lloc que el conté. Aquesta idea travessa A l'interior , l'exposició que l'artista presenta a Espai nou vuitanta de Bogotà entre el 3 de setembre i el 10 d'octubre del 2026.
La proposta parteix d‟una observació minuciosa de l‟espai expositiu i de la relació que cada obra estableix amb l‟arquitectura que l‟envolta. Olano no concep les seves peces com a elements aïllats, sinó com a parts d'un conjunt on pintura i espai dialoguen constantment. L'interior del quadre esdevé així un camp d'exploració on línies, formes i colors construeixen relacions que es poden prolongar més enllà dels límits convencionals de l'obra.
Un dels aspectes fonamentals de l'interior resideix precisament en aquesta voluntat de desbordar el llenç. Determinades composicions traslladen les línies i els camps cromàtics a les parets de la galeria, modificant visualment l'espai i alterant la percepció del lloc. L'arquitectura deixa de ser un simple contenidor per esdevenir part activa de l'experiència artística.
Aquest desplaçament entre obra i espai permet a Olano investigar allò que passa dins de la pròpia pintura. Cada element estableix vincles amb altres i genera noves zones de lectura, recorreguts visuals i possibilitats d'interpretació. El quadre deixa de funcionar com a superfície tancada per convertir-se en una estructura oberta, capaç d'estendre's i transformar l'entorn.
Però el concepte d'interior també adquireix una dimensió íntima. L'exposició es pot entendre com una aproximació al procés creatiu mateix de l'artista, a aquest territori menys visible en què intervenen la intuïció, la percepció i les decisions que precedeixen cada obra. Mirar cap a l'interior del quadre implica, alhora, mirar cap a l'interior de qui el cregui.
En aquest sentit, A l'interior planteja un exercici d'introspecció que permet a Olano revisar la pràctica artística pròpia. Les obres funcionen com a espais de cerca en què el que és racional i intuïtiu conviuen, mentre que l'expansió de les seves formes cap a l'arquitectura exterioritza un procés que inicialment passa dins del llenç.
L'exposició proposa, en darrer terme, obrir i ampliar diferents tipus d'interior: el de la pintura, el de l'arquitectura i el de la pròpia artista. En fer-ho genera noves zones que poden ser recorregudes amb la mirada i que modifiquen la nostra manera de relacionar-nos amb l'obra. L'espai ja no s'acaba on acaba el quadre; comença, precisament, allà on els seus límits deixen de ser evidents.
Et poden
Interessar
...
