Exposicions
Pep Aymerich i Pep Admetlla creuen les seves mirades a Sarrià de Ter
‘Mirades’ reuneix a la Sala Dolors Xabé dues trajectòries artístiques que exploren les relacions entre pensament, matèria, ciència, arquitectura i entorn.
La Sala Dolors Xabé de Sarrià de Ter acull l’exposició Mirades, de Pep Aymerich i Pep Admetlla, una proposta que s’emmarca en la programació de la Festa Major de Sarrià de Ter i que posa en diàleg dues maneres d’entendre la pràctica artística a partir de l’experimentació, la reflexió i la relació amb allò que ens envolta.
La mostra parteix d’una idea suggeridora: les coses del nostre entorn no parlen, sinó que contesten. El seu aparent silenci esdevé, així, una espera davant les preguntes que els formulem. En aquest espai entre la mirada i la resposta, Mirades planteja un diàleg entre dos artistes que comparteixen una actitud oberta envers els materials, els processos i els interrogants que pot generar l’art.
En el cas de Pep Admetlla, la seva pràctica es desenvolupa en un territori situat entre l’art, la ciència, la tècnica i l’arquitectura. El seu treball defuig els discursos tancats i aposta per l’experimentació com a forma de coneixement. Tal com explica l’artista, no es tracta d’aprendre una disciplina concreta, sinó d’endinsar-se amb llibertat i rigor en un territori complex i enigmàtic, on diferents àmbits del saber es relacionen i es contaminen mútuament.
Pep Aymerich, per la seva banda, és un artista visual de formació principalment autodidacta que combina la pràctica artística amb el seu ofici de fuster. En el seu cas, art i ofici mantenen una relació indissociable: cadascun alimenta l’altre i tots dos comparteixen una mateixa atenció envers la matèria, el procés i el fer.
La seva obra té un fort component introspectiu i se centra en la recerca i la interpretació del jo, però d’un jo que no existeix de manera aïllada. La identitat apareix sempre en relació amb l’altre, amb la matèria i amb l’entorn. Aquesta mirada cap a l’interior es projecta, alhora, cap al món exterior i estableix una relació constant entre experiència personal i realitat compartida.
En la pràctica d’Aymerich conflueixen tres dimensions que ell mateix considera essencials: el pensament, el sentiment i el fer. Tres conceptes que també permeten aproximar-se a una exposició com Mirades, on la reflexió intel·lectual, l’experiència sensible i la transformació de la matèria formen part d’un mateix procés.
El diàleg entre Aymerich i Admetlla no busca establir una lectura única de les obres, sinó obrir un espai de preguntes. Les seves respectives trajectòries parteixen de camps diferents, però comparteixen una mateixa voluntat d’investigar allò que hi ha darrere de les formes visibles i d’entendre l’art com un procés de descoberta.
Et poden
Interessar
...
