Fins al 13 de setembre, l’Oliva Artés. Museu d’Història de Barcelona acull Internalities: Architectures for Territorial Equilibrium, una exposició que proposa repensar la relació entre arquitectura, territori, recursos i sostenibilitat. Comissariada pels arquitectes Roi Salgueiro i Manuel Bouzas per al Pavelló d’Espanya de la XIX Biennal Internacional d’Arquitectura de Venècia, la mostra arriba a Barcelona com a segona etapa de la seva itinerància i s’integra en la programació de Barcelona 2026, Capital Mundial de l’Arquitectura.
El projecte parteix d’un concepte inventat, Internalities, que funciona com a contrapunt a la idea d’externalitat. Si les economies tradicionals han tendit a desplaçar els costos ambientals, energètics i territorials de la producció, la proposta defensa una arquitectura capaç d’assumir-los i gestionar-los dins del mateix sistema. La pregunta que planteja és, per tant, fins a quin punt l’arquitectura espanyola pot abandonar les economies de l’externalització i avançar cap a models més equilibrats entre ecologia i economia.

La mostra posa el focus en una nova generació d’arquitectes que investiga aquesta transformació a partir de les particularitats dels territoris i dels recursos disponibles. En lloc de dependre d’un flux constant de materials procedents de llargues distàncies, Internalities explora la possibilitat de construir a partir del que ofereixen els mateixos paisatges: pedra, fusta, terra, fibres naturals o materials recuperats.
La primera secció, Balance, reuneix 16 projectes que treballen amb diferents tipus de pedra —granits, calcàries, marès i pissarres—, amb varietats de fusta adaptades a les espècies disponibles en cada territori, i amb materials vinculats directament al sòl, com les argiles, les terres compactades o els maons. També hi tenen cabuda les fibres i els aïllants naturals, així com diferents estratègies de mineria urbana.

Aquesta aproximació es completa amb cinc projectes d’investigació que estudien les ecologies regionals associades a la fusta, la pedra i la terra, però també els boscos, les pedreres i els sòls dels quals provenen aquests recursos. Cada investigació aborda un territori concret de la geografia espanyola i ha estat desenvolupada per equips formats per arquitectes i fotògrafs locals.
El conjunt s’articula al voltant de cinc eixos d’internalitat vinculats a la descarbonització de l’arquitectura a Espanya: Materials, Energia, Oficis, Residus i Emissions. Més que presentar la sostenibilitat com una qüestió estrictament tecnològica, el projecte reivindica el coneixement dels territoris, les pràctiques constructives locals i els oficis associats als materials.

Aquesta voluntat de coherència també es trasllada al mateix dispositiu expositiu. L’exposició està construïda íntegrament amb els materials que protagonitzen la mostra, de manera que l’arquitectura que conté els continguts forma part també del discurs que aquests continguts plantegen. La fusta hi té un paper especialment destacat: procedeix de monts veïnals en mà comuna de Galícia i ha estat facilitada gràcies al patrocini de l’empresa maderera FINSA. Amb aquesta fusta s’han construït els dispositius expositius dissenyats pels dos comissaris, mantenint una correspondència directa entre els materials, el seu origen, la seva producció i la manera com són presentats.
A Barcelona, Internalities adquireix així una nova dimensió. Després de formar part de la representació espanyola a Venècia, la mostra continua plantejant una qüestió especialment pertinent en un context de crisi climàtica i transformació territorial: com pot l’arquitectura reduir la seva dependència dels recursos externs i tornar a establir vincles més estrets amb els llocs on es construeix?