Exposicions
Valeria Maculan i el cos al límit
Valeria Maculan presenta La frontera humida , un projecte que situa el cos en un territori de transformació permanent. L'artista argentina construeix una instal·lació formada per figures fragmentades i suspeses que converteix l'espai expositiu en un escenari obert, on l'escultura abandona qualsevol pretensió d'estabilitat per convertir-se en una estructura mòbil i en reorganització contínua. L'exposició es pot visitar fins al 6 de setembre de 2026.
Les peces, articulades i susceptibles de moviment, se situen en un terreny deliberadament ambigu entre l?escultura i el dibuix expandit. No funcionen com a objectes aïllats, sinó com a elements d'una composició canviant, gairebé coreogràfica. Cada fragment estableix relacions variables amb els altres i modifica, amb la posició, la percepció del conjunt. El resultat és una coreografia silenciosa en què el buit adquireix tanta importància com la matèria.
El projecte es planteja com un teatrí contemporani, encara que sense argument convencional ni relat tancat. Maculan construeix una escena oberta on les figures no representen personatges concrets, sinó que romanen instal·lades en un estat de tensió, suspensió i possibilitat.
És precisament en aquesta renúncia a la representació on resideix bona part de la força de la proposta. L'espectador no contempla una escena des d'una distància segura: la instal·lació ho inclou. El seu desplaçament modifica les relacions espacials i converteix l'experiència en una cosa necessàriament física. L´obra no es limita així a ocupar un espai, sinó que proposa una situació perceptiva.
En els darrers anys, el treball de Maculan s'ha concentrat a investigar la figura humana com un sistema en construcció. Davant la idea del cos com a unitat reconeixible i tancada, l'artista planteja una anatomia inestable, múltiple i fragmentària. Els seus cossos semblen trobar-se sempre en procés de muntatge i desmuntatge, com si la seva identitat depengués de la relació entre les diferents parts que els componen.
"Treballo amb la figura com si fos una estructura en construcció", afirma l'artista. La frase funciona com una declaració de principis per a La frontera humida : construir no significa assolir una forma definitiva, sinó acceptar la transformació com a condició d'existència.
La fragmentació no apareix, doncs, com un senyal de pèrdua, sinó com una forma de possibilitat. Els elements corporals perden la funció anatòmica convencional per adquirir autonomia plàstica. En quedar suspesos i alliberats d'una estructura corporal completa, poden establir relacions noves, produir equilibris inesperats i suggerir cossos que encara no s'han acabat de constituir.
També el títol apunta cap a aquest territori imprecís en què les formes no romanen fixades. La frontera no separa necessàriament dos espais; pot ser una zona de contacte, intercanvi i transformació. El que és «humit» introdueix a més una idea de permeabilitat que es contraposa a la rigidesa tradicionalment associada a l'escultura.
Nascuda a Buenos Aires el 1968, Valeria Maculan viu i treballa a Madrid. La seva trajectòria ha estat vinculada tant a la creació artística com a la construcció despais dintercanvi i producció independent. Ha rebut beques del Fons Nacional de les Arts i la Beca Kuitca, i ha participat en programes internacionals com Skowhegan School of Art i Atlantic Center for the Arts.
La seva obra s'ha presentat en institucions com Escorxador Madrid, MACRO de Rosario i Centre Cultural Rojas. Des del 2014 dirigeix a més ALIMENTACIÓN30, espai independent de Madrid dedicat a la creació contemporània ia la generació de contextos alternatius per a la producció i circulació artística.
Et poden
Interessar
...
