Exposicions
Arquitectura a fragments al viatge de Jaume Maymó
La Sala Municipal d'Exposicions de Buitrago del Lozoya acull Del Prado Ronchamp. Noves arquitectures , una exposició de muntatges fotogràfics de Jaume Maymó que proposa una aproximació particular a l'arquitectura contemporània. La mostra es va inaugurar el dissabte 1 d'agost i es pot visitar fins al 30 d'agost del 2026.
Més que un recorregut convencional per edificis i ciutats, Del Prado a Ronchamp funciona com un quadern de viatge construït a partir de fragments. Maymó observa l'arquitectura a través de petites fotografies que, tessel·la a tessel·la, reconstrueixen edificis i espais des d'una perspectiva personal, espontània i conceptual.
La seva mirada s'atura en algunes de les arquitectures més reconeixibles dels segles XX i XXI, signades per noms com Rafael Moneo, Antonio Fernández Alba, Santiago Calatrava, Emili Giménez, Carles Salvadores, Álvaro Siza, Arata Isozaki, Norman Foster, Richard Meier, Frank Gehry, Oscar Niemey Josep Lluís Sert o Le Corbusier.
Estudi Joan Miró.
Una part important del recorregut és dedicada a edificis vinculats directament amb l'art i la cultura. Apareixen així el Museu del Prado i el Museu Reina Sofia de Madrid, el Centre Gallec d'Art Contemporània de Santiago de Compostel·la, el Domus de la Corunya, l'IVAM i la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, l'estudi de Joan Miró a Palma, la Fundació Joan Miró i el MACBA de Barcelona, el Centre Niemeyer d'Avil Fondation Maeght de Saint-Paul-de-Vence i el Carré d'Art de Nîmes.
El viatge fotogràfic també s'atura en arquitectures relacionades amb altres àmbits culturals, com ara la música i els llibres. Entre aquestes figuren l'Auditori d'Àguiles o la Biblioteca García Márquez de Barcelona. El recorregut incorpora a més edificis la funció dels quals s'allunya del món artístic, com l'Estació d'Atocha i les Torres Kio de Madrid, fins a arribar a una de les grans icones de l'arquitectura moderna: la Capella de Ronchamp, dissenyada per Le Corbusier a França.
La particularitat de la proposta rau en la manera com Maymó construeix les seves imatges. No es tracta de fotografies convencionals destinades a registrar un edifici de manera completa, sinó una realitat fragmentada en què múltiples preses se superposen per reconstruir la totalitat de l'arquitectura i el seu entorn.
Biblioteca Gabriel García Márquez.
El resultat se situa a mig camí entre la fotografia, el collage i el dibuix. Cada fragment aporta una informació diferent i alhora conserva una part del moviment de la mirada. L?edifici deixa de ser una estructura estàtica per convertir-se en una experiència visual construïda a partir del desplaçament de l?espectador i del fotògraf.
Aquesta concepció connecta amb una sensibilitat fotogràfica contemporània basada en la immediatesa i la fragmentació. Maymó treballa amb una mirada que es podria definir com a moderna, espontània i propera a l'esperit Polaroid, on l'instant i l'acumulació d'imatges adquireixen tanta importància com el resultat final.
En aquest plantejament també apareixen ressons de les investigacions visuals de Jan Dibbets i David Hockney, especialment en la ruptura de la perspectiva tradicional i en la construcció d'una imatge a partir de múltiples punts de vista.
Et poden
Interessar
...
