Exposicions
L'art després de l'original
El MAC -Museu d'Art Contemporani de Badia Blanca- acull fins al 6 de setembre la Biennal Nacional d'Art 2026, una edició que proposa revisar una de les qüestions més persistents de la creació artística: què vol dir crear quan tota obra parteix, d'alguna manera, d'alguna cosa que ja existeix. Sota el títol El ressò d'un so que no es va produir mai. Cita, versió, còpia a l'art ia la vida , la Biennal reuneix propostes que se situen en aquest territori canviant on conviuen la cita, la còpia, l'homenatge, la versió i la reescriptura.
La convocatòria va rebre 242 projectes procedents de 22 províncies i 84 ciutats argentines. Entre les propostes van arribar treballs d'artistes i col·lectius de Mar del Plata, Port Tirol, La Plata, Costa Gran, Buenos Aires i Bahía Blanca, entre d'altres punts del país. El jurat, format per Mariana Pellejero, Federico Ruvituso i Celeste Caporossi, va seleccionar nou projectes per formar part de l'exposició i tres més per desenvolupar-se com a accions i tallers durant la Biennal.
L'exposició parteix d'una idea que travessa tant la producció artística com la vida quotidiana: cap creació no sorgeix completament aïllada. Repetir, transformar, apropiar-se, versionar o tornar una imatge modificada són operacions que formen part de la construcció cultural. Des d'aquesta perspectiva, l'autoria deixa d'entendre's necessàriament com un punt de partida absolut i esdevé un efecte produït per múltiples relacions, referències i desplaçaments.
Col·lectiu SinSaberlo — Fasani, Toro, Barbará, Galante, Comte, Vega, Murat, Galassi i Rodrigo, Rescat.
El resultat és una exposició de llenguatges molt diversos, en què conviuen instal·lació, escultura, pintura, ceràmica, robòtica, arxiu, performance i pràctiques interdisciplinàries. Les obres aborden qüestions com ara la memòria i el territori, la reconstrucció, la relació entre naturalesa i tecnologia o els mecanismes mitjançant els quals les imatges es copien i circulen. En diversos projectes, a més, el públic deixa d'ocupar una posició exclusivament contemplativa per convertir-se en part activa de l'experiència.
Entre els nou projectes seleccionats es troben El meu llit i la catàstrofe , de Silvina Lischinsky; Assaig per filtrar un riu , d'Erick Pertile; Projecte biomímesi , de Milagros Waigadt; Monument a Dan Flavin (Acte I) , de Fran Stella; Moviments de mínima matèria , del Col·lectiu La còpia, integrat per Montaldo, Fernández i Pontón; i Rescat , del Col·lectiu SinSaberlo, format per Fasani, Toro, Barbará, Galante, Comte, Vega, Murat, Galassi i Rodrigo.
La selecció es completa amb Cornucòpia [ATLAS] , de Laura Ojeda Bär; Tauleta , de Franco Palioff, i Carro Blanco 1990-2003-2026 , de Pilar García i Valentín Quintaié. En conjunt, les propostes dibuixen un mapa de pràctiques on l'apropiació i la transformació funcionen com a eines per pensar el present.
Pilar García i Valentín Quintaié, Carro Blanco 1990-2003-2026.
La Biennal amplia a més el seu programa amb tres propostes concebudes com a accions, performances i espais de participació. Contraimatge , de Flor Capella; Gent que diu que no sap dibuixar , de Pablo Ramborger, i Biblioteca de còpies , de Paula Giorgi, Agustina Girardi i Corina Arrieta, incorporen altres formes de relació entre artista, obra i públic.
La Biennal planteja la possibilitat d'entendre tots dos conceptes com a parts del mateix procés. El que avui sembla una creació individual es pot convertir demà en patrimoni compartit, mentre que allò que es presenta com a origen pot revelar, en observar-se amb més atenció, les empremtes d'altres imatges, relats i experiències. En aquest joc entre repetició i diferència se situa El ressò d'un so que no es va produir mai , una Biennal que converteix la còpia no en una simple reproducció, sinó en una nova possibilitat de creació.
Et poden
Interessar
...
