Exposicions
Agustina Garrigou i les geologies del futur
Llengua de sal explora un territori entre la superfície de la terra i les seves capes més profundes al Terracotta Museu.
L’artista francoargentina Agustina Garrigou (Buenos Aires, 1985) presenta Llengua de sal a La Peixera del Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà. La mostra, que es podrà visitar fins al 4 d’octubre, forma part del cicle d’exposicions temporals comissariat per l’Associació de Ceramistes de la Bisbal.
L’exposició proposa endinsar-se en un territori situat entre la realitat i la ficció, en l’espai intermedi que separa la superfície visible de les capes profundes de l’escorça terrestre. Garrigou converteix aquest lloc liminal en un paisatge imaginari que sembla procedir d’un temps encara per arribar. Llengua de sal es planteja així com una arqueologia del futur, una exploració de possibles vestigis de mons que encara no existeixen.
Les obres parteixen d’una investigació constant sobre la matèria, les textures, els colors i les formes orgàniques. L’artista observa estructures presents en la natura —superfícies coral·lines, formacions minerals, relleus geològics o traces d’erosió— per transformar-les en escultures que se situen en un territori ambigu entre allò conegut i allò imaginat.
Garrigou no busca reproduir la natura, sinó reinventar-la. Les seves peces evoquen paisatges sotmesos a processos de sedimentació, erosió i transformació, amb superfícies desèrtiques, textures minerals i formes orgàniques que semblen haver sobreviscut a una temporalitat desconeguda.
Les escultures funcionen com hipotètics vestigis arqueològics de mons possibles. Cada peça suggereix una història, però també convida l’espectador a construir-ne la seva pròpia a partir de l’observació de les formes, els relleus i les textures.
L’experimentació amb esmalts, colors i diferents maneres de treballar la matèria ocupa un lloc central en la pràctica de Garrigou. El resultat és un conjunt d’obres en què la superfície adquireix una dimensió gairebé geològica i on el procés de transformació de la matèria es converteix en part essencial del discurs.
Llengua de sal proposa, en definitiva, una mirada cap a un paisatge sense coordenades precises. Un territori poblat per formes orgàniques i ambigües, minerals irreconeixibles i textures erosionades que semblen aflorar des de les profunditats de la terra.
És en aquest espai de transició, entre la superfície i les capes més profundes del planeta, on se situa l’obra d’Agustina Garrigou: una pràctica que entén la ceràmica com una eina d’experimentació i d’imaginació per construir noves geografies i pensar altres temporalitats.
Et poden
Interessar
...
