Exposicions
Cotó, ferro, llet i pólvora revisen la memòria de Cardedeu
Una exposició que transforma el museu en un espai obert de memòria, treball i identitat a través dels objectes i les veus de la vila.
El Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu proposa una nova mirada sobre el seu propi patrimoni amb una exposició que converteix els objectes en testimonis d’històries sovint silenciades. Cotó, ferro, llet i pólvora planteja el museu com un espai suspès, gairebé com un magatzem obert, on cada peça deixa de ser un element simplement conservat per convertir-se en una pregunta sobre el passat i les formes en què aquest ha construït la memòria col·lectiva.
Comissariada per Judith Méndez, la mostra articula un recorregut que posa en relació objectes, materials i experiències vinculades a la vida quotidiana de Cardedeu. El cotó, el ferro, la llet i la pólvora funcionen com a fils conductors d’un relat que aborda qüestions com la construcció de la feminitat, els privilegis de la burgesia, l’explotació colonial, la maternitat i el treball de les dones.
El recorregut s’inicia amb Carn, cotilla i ficció. La gàbia de cotó, un àmbit que convida a observar com determinats objectes i representacions han contribuït històricament a definir els ideals de feminitat. La cotilla, el vestit i altres elements associats al cos femení es presenten així com a instruments d’una construcció social que va molt més enllà de l’àmbit domèstic.
El ferro remet al món productiu i industrial; la llet, a la maternitat, les cures i les tasques reproductives; mentre que la pólvora introdueix la dimensió de la indústria i del treball. En conjunt, aquests materials permeten aproximar-se al pes que el treball obrer i domèstic de les dones ha tingut en la construcció de la comunitat.
Un dels eixos de la proposta és precisament la voluntat de confrontar la història institucional amb aquelles experiències que tradicionalment han quedat en un segon pla. El relat posa en qüestió la imatge del progrés i del privilegi burgès i assenyala també les seves connexions amb els processos d’explotació colonial, alhora que recupera la duresa de la maternitat i les condicions de vida i treball de moltes dones de Cardedeu.
El projecte es completa amb Noves vies, una instal·lació de l’artista Valentina Gaia Lops, creada el 2025. La peça introdueix la paraula i la participació directa dins l’espai museístic i converteix una màquina d’escriure en un dispositiu de memòria col·lectiva.
Cada pulsació de les tecles transforma les lletres en sons vinculats a Cardedeu i als tallers participatius desenvolupats abans de l’obertura de l’exposició. A través d’un sistema d’àudio immersiu, aquestes veus i sons s’expandeixen per la sala i estableixen una relació entre l’experiència individual, el territori i la memòria compartida.
L’obra parteix també de l’experiència de Lops amb la sinestèsia, l’encreuament involuntari entre diferents sentits. Aquesta dimensió sensorial permet plantejar una pregunta sobre la manera com percebem els llocs que habitem i com els records personals poden formar part d’un arxiu molt més ampli.
Et poden
Interessar
...
