Exposicions
Abigail Lucien, la memòria del ferro
L'Art Institute of Chicago presenta Abigail Lucien: Blood of the Earth , una exposició individual de l'artista haitià-nord-americana Abigail Lucien que podrà visitar-se del 18 de juny de 2026 al 25 de gener de 2027. A través d'una instal·lació immersiva i una nova sèrie d'escultures, Lucien investiga les múltiples.
El ferro ocupa des de fa anys un lloc central a la pràctica de Lucien. El seu origen es remunta a les explosions de les estrelles i, a la Terra, constitueix una part essencial del nucli. També forma part del nostre propi organisme: circula per la sang i, alhora, és present en innombrables objectes quotidians, tecnologies i estructures que conformen el nostre entorn.
A Blood of the Earth , l'artista aborda el ferro com una matèria capaç de connectar escales aparentment distants, des del terrestre fins al còsmic. Però també ho entén com un vehicle per explorar relats socials, tradicions artesanals i experiències vinculades a la diàspora. Al Carib, les portes i reixes ornamentades de ferro formen part del paisatge quotidià, mentre que a diferents regions d'Àfrica la forja del ferro es concep com un espai sagrat de creació.
Les noves escultures de Lucien prolonguen aquestes tradicions mitjançant processos, tipologies i iconografies vinculats a les pràctiques artesanals ia les experiències diaspòriques. L'exposició s'articula com a espai de creació especulatiu, obert a la transformació ia noves possibilitats.
Entre les peces que componen la instal·lació apareixen un forn, manxes, una enclusa i altres eines pròpies d'un taller de metal·listeria. El conjunt evoca un espai de treball actiu animat per la força vital del ferro. La matèria es converteix així en protagonista i metàfora: en escalfar-se, pot adquirir una condició mal·leable i viscosa; pot ser forjada, soldada, fosa en motlles o sotmesa a tractaments químics per ser gravada. També es pot transformar en acer mitjançant la incorporació de carboni.
Aquests procediments materials constitueixen per a Lucien alguna cosa més que tècniques escultòriques. La capacitat del ferro per canviar d‟estat i adoptar noves formes funciona com una imatge de l‟adaptabilitat i de la naturalesa transitòria de la pertinença. La matèria es converteix, així, en una via per reflexionar sobre identitat, memòria, desplaçament i transformació.
L'exposició és comissariada per Irene Sunwoo, John H. Bryan Chair i conservadora d'Arquitectura i Disseny de l'Art Institute of Chicago.
Et poden
Interessar
...
