La natura com a font d’inspiració, com a espai d’observació i com a llenguatge formal. Aquesta és la idea que articula Gaudí i la Natura, una exposició que es pot visitar fins al 30 d’agost al Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (comissariada per Coia Domingo) i que proposa un recorregut visual per entendre la relació entre el món natural i l’univers arquitectònic d’Antoni Gaudí.
La mostra reuneix cinquanta fotografies procedents del fons de la Fototeca Municipal i de diversos treballs de l’Agrupació Fotogràfica de Reus (AFR). Les imatges estableixen un diàleg directe entre les formes, textures, estructures i ritmes presents en la natura i alguns dels elements més característics de l’arquitectura gaudiniana. D’aquesta manera, l’exposició convida a observar l’obra de Gaudí des d’una perspectiva basada en les correspondències visuals i en la capacitat de l’arquitecte per transformar l’observació de l’entorn en formes arquitectòniques.

Modernisme 1, Llorenç Herrera Altès.
El projecte també té un valor especial per la procedència de les fotografies i per la trajectòria dels autors que hi participen. Entre els fotògrafs representats hi ha Josep Massó Vidal, Manuel Cuadrada Gibert, Pedro Olaya Ruano, Juan Miguel Alba Molina i Llorenç Herrera Altés, noms vinculats a la fotografia del territori i a la construcció del patrimoni fotogràfic de Reus.
El retorn de l’exposició adquireix, a més, una dimensió especialment emotiva per l’homenatge que representa a Llorenç Herrera Altés, fotògraf i col·leccionista traspassat el passat mes de març. La seva mirada, austera i rigorosa, ocupa un lloc central en la mostra: 39 de les 50 fotografies que la integren porten la seva signatura. La seva presència converteix aquesta nova presentació en una manera de reivindicar també el valor del seu llegat fotogràfic i la seva aportació a la cultura visual de la ciutat.
Més enllà de la simple comparació entre paisatge i arquitectura, Gaudí i la Natura planteja una lectura sobre la manera d’observar. Branques, formes orgàniques, textures, estructures i moviments es converteixen en punts de connexió entre dues realitats aparentment diferents. La fotografia permet fer visibles aquestes correspondències i aproximar el visitant a una de les qüestions essencials de l’obra gaudiniana: la capacitat de trobar en la natura una font inesgotable de formes i solucions.