Exposicions
Katharina Grosse habita la Llotja amb 'Arrels'
'Arrels', coproduïda per Es Baluard i el Govern de les Illes Balears, desborda els límits tradicionals de la pintura i transforma un dels grans espais patrimonials de Mallorca en una experiència immersiva on arquitectura, color i memòria esdevenen inseparables.
La pintura de Katharina Grosse fa temps que va deixar de ser un objecte per convertir-se en una manera d'habitar l'espai. Des de fa més de tres dècades, l'artista alemanya ha expandit el llenguatge pictòric més enllà del llenç, ocupant edificis, paisatges i entorns urbans amb intervencions que dissolen la frontera entre obra, arquitectura i espectador. Amb Arrels, el nou projecte coproduït pel Govern de les Illes Balears i Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma, aquesta recerca arriba a un dels seus contextos més significatius: la Llotja de Palma, una de les joies del gòtic civil mediterrani.
Comissariada per David Barro, també director d'Es Baluard, la proposta no consisteix a instal·lar una pintura dins d'un edifici històric, sinó a convertir l'arquitectura mateixa en un esdeveniment pictòric. El color, aplicat amb les característiques pistoles de polvorització que defineixen el treball de Grosse, deixa de ser un revestiment per actuar com una força capaç de reorganitzar la percepció, alterar les jerarquies espacials i activar una experiència immersiva que implica el cos del visitant.
La pràctica de Grosse qüestiona una idea essencial de la història de l'art occidental: que la pintura és un camp delimitat. En les seves intervencions, els límits desapareixen i el color esdevé un agent capaç de modificar la manera com llegim un lloc. L'espectador ja no observa una obra, sinó que hi circula, la travessa i en forma part. Tal com afirma la mateixa artista, «el contenidor i l'obra són completament una mateixa cosa, accessibles des de tots els costats», una declaració que resumeix amb precisió la seva concepció expandida de la pintura.
En el cas de Arrels, aquesta aproximació adquireix una dimensió especialment rellevant perquè dialoga amb la història i la càrrega simbòlica de la Llotja, edifici del segle XV que conserva intacta la seva identitat patrimonial. Si en altres projectes l'arquitectura funcionava principalment com a suport físic, aquí també es converteix en matèria conceptual. L'obra respon al passat mercantil de l'edifici, a la seva funció com a espai d'intercanvi i a la seva permeabilitat, convertint aquests valors històrics en part activa de la intervenció.
Per a David Barro, Arrels planteja "una relació radical entre pintura i espai", una afirmació que situa aquesta intervenció dins d'una línia de treball que ha convertit Katharina Grosse en una de les figures més influents de l'art contemporani internacional. La seva obra no pretén representar el món, sinó transformar la manera com el percebem.
Aquest diàleg entre patrimoni i contemporaneïtat evita la simple espectacularitat visual. Més que imposar-se sobre l'espai, Grosse estableix una tensió productiva amb la seva memòria, demostrant que la pintura pot generar noves lectures del patrimoni sense esborrar-ne la identitat. El color no amaga l'arquitectura; la reactiva, revelant-ne qualitats que habitualment passen desapercebudes.
Et poden
Interessar
...
